<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638</id><updated>2011-10-08T03:15:10.177-07:00</updated><title type='text'>Blog de Rocar Associats</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>38</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-8117137595236528632</id><published>2011-10-08T02:32:00.000-07:00</published><updated>2011-10-08T03:15:10.319-07:00</updated><title type='text'>PETER MURPHY en estado puro</title><content type='html'>&lt;p align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object style="WIDTH: 411px; HEIGHT: 356px"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/5lnq9Add25M?version=3"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/5lnq9Add25M?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="640" height="360"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object style="WIDTH: 410px; HEIGHT: 389px"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Wn45oRX2azQ?version=3"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Wn45oRX2azQ?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="640" height="360"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object style="WIDTH: 409px; HEIGHT: 390px"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OOBvSNsvVWI?version=3"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/OOBvSNsvVWI?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="640" height="360"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Peter Murphy en estado puro. Eso es lo que nos ofreció el ex-lider de Bauhaus el pasado martes (04.10.2011) en la Sala Bikini de Barcelona, que se llenó por completo. El comienzo fue espectacular, con los primeros temas de su nuevo album &lt;strong&gt;NINTH&lt;/strong&gt;. Más tarde empezaron los incomprensibles problemas de sonido, donde se podia apreciar a un Murphy nervioso y preocupado. Justo en estos instantes, no existia ninguna conexión entre la banda y el público. Una vez pedidas disculpas y solucionados los problemas técnicos, no le costó nada levantar de nuevo el concierto hasta llegar a lo más alto. Fueron necesarios varios &lt;em&gt;bises&lt;/em&gt; hasta que no dieron por finalizada la actuación.&lt;br /&gt;Interpretó los temas de su último trabajo, y recordó canciones clásicas de &lt;strong&gt;Bauhaus&lt;/strong&gt;, como The Passion of lovers, Ziggy Stardust, Dark Entries i demás.&lt;br /&gt;Dos horas seguidas al más puro estilo gótico, after punk, electrónico y todos los registros que Peter Murphy domina a la perfección.&lt;br /&gt;Como he podido leer en algun comentario respecto al cantante, al que me uno sin dudarlo, su trabajo es más que música y espectáculo. Es una forma de pensamiento, de vida, e incluso arte y arquitectura, empezando por el nombre de su anterior grupo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un saludo, y hasta la próxima Peter&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-8117137595236528632?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/8117137595236528632/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=8117137595236528632' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8117137595236528632'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8117137595236528632'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2011/10/peter-murphy-en-estado-puro.html' title='PETER MURPHY en estado puro'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-2170859163106293503</id><published>2011-09-30T11:22:00.000-07:00</published><updated>2011-09-30T12:25:08.380-07:00</updated><title type='text'>REHABILITACIÓN DEL HALL_Col·legi EL CARME de Mollerussa</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-YCtmshimaBQ/ToYN2ZUhP1I/AAAAAAAAAak/mmUJ08IcFOk/s1600/IMG_0888.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5658225209998655314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-YCtmshimaBQ/ToYN2ZUhP1I/AAAAAAAAAak/mmUJ08IcFOk/s400/IMG_0888.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XGELlvwSo-I/ToYNl0phAvI/AAAAAAAAAac/gvu3kkKLxbI/s1600/IMG_1094.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5658224925276701426" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-XGELlvwSo-I/ToYNl0phAvI/AAAAAAAAAac/gvu3kkKLxbI/s400/IMG_1094.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-qvWiuBuhsKA/ToYJkZfPBmI/AAAAAAAAAaU/8pIZRYtCq1s/s1600/IMG_1103%255B1%255D"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5658220502759442018" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-qvWiuBuhsKA/ToYJkZfPBmI/AAAAAAAAAaU/8pIZRYtCq1s/s400/IMG_1103%255B1%255D" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Un verano más nos ponemos manos a la obra en el encargo de la Fundació Privada EL CARME de Mollerussa, en este caso, para la rehabilitación integral del hall principal. Con tan solo dos meses y medio de plazo -lo que serian las vacaciones escolares- modificamos por completo el estado actual de la zona de actuación (hall, una clase, tres tutorias y dos despachos) mediante la colocación de nuevos materiales y la creación de un espacio cálido y acogedor. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;La utilización de iluminación indirecta por medio de tiras de leds proporciona una sensación de tranquilidad, más que necesaria en un recinto escolar. El contraste de la luz fria con el material escogido en revestimiento y pavimento -piezas de 60x40cm de piedra basáltica- es notorio, y a su vez, realza las características físicas de la piedra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;El hall queda dividido en dos partes diferenciadas, motivadas por las dos entradas desde el exterior. Para ello, se ha diseñado una mampara de madera en tiras de haya vaporizada, con separación suficiente entre ellas para permitir la completa visión de un espacio a otro. Ésta se sustenta en una jardinera de 50cm de altura, provista de luz perimetral incrustada en pavimento, pasando a ser un elemento principal del entorno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Por expresa decisión de la Reverenda Madre, se construyó una hornacina, que me permitia seguir con el plano de pared limpio y donde se colocó la &lt;strong&gt;Mare de Déu del Carme&lt;/strong&gt;, iluminada en su parte superior con una tira de leds.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;La simplicidad geométrica, la sencillez de materiales y la escasez de mobiliario, convierten el nuevo espacio en un espacio libre, amplio y suave a la vista.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Una vez más, mil agradecimientos a todos los participantes en la obra por su profesionalidad y trabajo, así como a la Reverenda Madre Antònia, que me brinda total libertad en mis decisiones, a menudo más peligroso que beneficioso, aunque en este caso el resultado final se ha considerado existoso.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;arquitecto técnico e ingeniero de edificación&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-2170859163106293503?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/2170859163106293503/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=2170859163106293503' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2170859163106293503'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2170859163106293503'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2011/09/rehabilitacion-del-hallcollegi-el-carme.html' title='REHABILITACIÓN DEL HALL_Col·legi EL CARME de Mollerussa'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-YCtmshimaBQ/ToYN2ZUhP1I/AAAAAAAAAak/mmUJ08IcFOk/s72-c/IMG_0888.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-8335849000503903417</id><published>2011-09-04T05:34:00.001-07:00</published><updated>2011-09-04T11:26:20.096-07:00</updated><title type='text'>SAINT BERTRAND DE COMMINGES</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-0rupF19kXAg/TmNw1CK1H0I/AAAAAAAAAaM/-oMtU6_YCTo/s1600/IMG_1017.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5648482414070406978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-0rupF19kXAg/TmNw1CK1H0I/AAAAAAAAAaM/-oMtU6_YCTo/s400/IMG_1017.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-OufbRiapf-8/TmNwihsn4FI/AAAAAAAAAaE/-Z79QzI8Zdg/s1600/IMG_1015.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5648482096116129874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-OufbRiapf-8/TmNwihsn4FI/AAAAAAAAAaE/-Z79QzI8Zdg/s400/IMG_1015.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Recientemente, y de sorpresa, me encontré paseando con mi familia por un pueblecito francés realmente atractivo. &lt;strong&gt;Saint Bertrand de Comminges&lt;/strong&gt;. En esta pequeña localidad, situada en el Midi Pyrenees, a unos 45min. del Valle de Arán, se encuentran restos de un poblado romano y una huella arquitectónica de civilizaciones posteriores digna de ser visitada. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Así nos encontramos con la catedral de Notre Dame, una majestuosa construcción que combina los estilos románico y gótico, así como, en su fase final de construcción, con el movimiento renacentista.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;En los alrededores de este municipio, también pueden visitarse las cuevas de Gargas, con pinturas del paleolítico superior.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;En la zona urbana, se puede apreciar la aquitectura rural propia de la zona pirenaica, con similitudes más que apreciables con la que se puede encontrar en el propio Valle de Arán. Calles estrechas y angostas, casas de escasa altura, paramentos de mampostería de piedra, cerramientos porticados de madera, cubiertas de pizarra, y decoración exterior con numerosas plantas floreadas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Una pequeña plazoleta plagada de tiendas de souvenirs, alguna cafeteria y un acogedor hotel, conforman el casco antiguo del pueblo. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Como curiosidad, diré que estuvimos tomando un refresco en un peculiar café con un particular dueño. El señor en cuestión es un contumaz forofo del FCBarcelona, con una decoración del local que supera los límites del barroco más profundo. Banderas, réplicas de copas, fotografias y demás objetos inimaginables con motivos blaugranas. El señor de carácter jocundo, y algo achispado, nos explicó, en un penoso español, algunas de las imágenes colgadas, sin previas preguntas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;El pueblo se visita en menos de una hora, pero merece la pena acercarse y disfrutar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Un saludo, &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-8335849000503903417?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/8335849000503903417/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=8335849000503903417' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8335849000503903417'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8335849000503903417'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2011/09/saint-bertrand-de-comminges.html' title='SAINT BERTRAND DE COMMINGES'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-0rupF19kXAg/TmNw1CK1H0I/AAAAAAAAAaM/-oMtU6_YCTo/s72-c/IMG_1017.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-2957699754986333815</id><published>2011-02-18T13:18:00.000-08:00</published><updated>2011-02-19T00:53:58.210-08:00</updated><title type='text'>De la virtud de la dignidad. ARISTÓTELES (II)</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-ZQN3n1Re6UQ/TV7i9zbS1wI/AAAAAAAAAYY/6KRz0IKAEbw/s1600/aristotle_stone.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 333px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575142940135839490" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-ZQN3n1Re6UQ/TV7i9zbS1wI/AAAAAAAAAYY/6KRz0IKAEbw/s400/aristotle_stone.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Siguiendo con el libro que ya comenté en una entrada anterior (enero del 2009), transcribo literalmente un nuevo capítulo del mismo en el que habla sobre la virtud de la dignidad.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;"La dignidad ocupa una posición intermedia entre la autosuficiencia y la cortesía servil. Su campo es el de las relaciones e intercambios de la vida social. El hombre autosuficiente es el que evita todo intercambio y conversación con sus semejantes o compañeros; su verdadero nombre parece haberle sido dado por esta característica, porque el autosuficiente es el que se basta a sí mismo. Por otra parte, el hombre servilmente cortés u obsequioso quisiera tratar y frecuentar todos los hombres de cualquier manera y en cualquier circunstancia. Ninguno de ellos merece encomio. Pero sí lo merece el hombre digno, que guarda una posición intermedia entre ambos. Este, en efecto, ni trata con todos los hombres, ni huye el trato de todos: trata con los que tienen un mérito o son dignos de ello, y tan sólo con ellos."&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Bien podría tomar buena nota de ello algún que otro "directorcete" del tres al cuarto, que se inclinan en exceso a servir cortesmente a sus superiores, para no perder el sillón al que están anclados. Bien es cierto, que en algunos casos, se puede llegar a entender esta posición, puesto que se denota a la legua su incapacidad para asumir ciertos trabajos, sobre todo en los que dependiera de su comportamiento la sustentación de toda su familia.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Así que, si, desgraciadamente, os véis obligados a tratar en algún momento de vuestra vida con algún sujeto similar, sed fuertes, pacientes y, sobre todo, dignos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-2957699754986333815?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/2957699754986333815/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=2957699754986333815' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2957699754986333815'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2957699754986333815'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2011/02/de-la-virtud-de-la-dignidad-aristoteles.html' title='De la virtud de la dignidad. ARISTÓTELES (II)'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-ZQN3n1Re6UQ/TV7i9zbS1wI/AAAAAAAAAYY/6KRz0IKAEbw/s72-c/aristotle_stone.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-6139344892684519637</id><published>2011-02-04T11:38:00.000-08:00</published><updated>2011-02-04T12:15:22.627-08:00</updated><title type='text'>REHABILITACIÓ D'UNA BORDA</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TUxbIJlu0HI/AAAAAAAAAX4/3Ec_Wuw0Q_Q/s1600/BORDA_FA%25C3%2587ANES_2011.JPG"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 371px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569927034721718386" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TUxbIJlu0HI/AAAAAAAAAX4/3Ec_Wuw0Q_Q/s400/BORDA_FA%25C3%2587ANES_2011.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TUxWe0GMoWI/AAAAAAAAAXo/Vf-LXGK7joA/s1600/BORDA_PLANTES_2011.JPG"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 244px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569921926531162466" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TUxWe0GMoWI/AAAAAAAAAXo/Vf-LXGK7joA/s400/BORDA_PLANTES_2011.JPG" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Aquesta és una proposta de rehabilitació d'una borda, concretament ubicada a la Vall d'Aran. És tracta, simplement, d'un rectangle de 8m de llarg per 5m d'ample, dividit en dues plantes (planta baixa i primera).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;La planta baixa estaria formada per una petita sala d'estar amb una llar de foc, una zona de menjador amb cuina incorporada i un aseo de cortesia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;La planta primera constaria d'un sol àmbit on s'hi ubicaria el dormitori-despatx amb llar de foc enfrontada al llit. Aquesta planta disposaria d'un aseo complet. Les escales d'accés són d'un únic tram.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;L'objectiu seria aconseguir un habitatge sostenible i passiu, amb l'utilització de revestiments adequats i solucions constructives òptimes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Els elements de façana plantejats són formigó vist o pedra, fusta de pi i coberta de pissarra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Estic parlant d'una rehabilitació somiada i que desitjaria algún dia dur-la a la pràctica i alhora disfrutar-la amb la familia i els amics.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Salutacions,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;jordi carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-6139344892684519637?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/6139344892684519637/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=6139344892684519637' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6139344892684519637'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6139344892684519637'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2011/02/rehabilitacio-duna-borda.html' title='REHABILITACIÓ D&apos;UNA BORDA'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TUxbIJlu0HI/AAAAAAAAAX4/3Ec_Wuw0Q_Q/s72-c/BORDA_FA%25C3%2587ANES_2011.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-9072038308221116304</id><published>2010-12-25T12:16:00.000-08:00</published><updated>2010-12-26T02:02:14.650-08:00</updated><title type='text'>NÚRIA. ELS PETS</title><content type='html'>&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/c94hIaOLB3M?fs=1&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/c94hIaOLB3M?fs=1&amp;amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Núria, em mires i estic atordit,&lt;br /&gt;totes les coses que et podria dir&lt;br /&gt;es resumeixen en un mot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Núria, carda un fred però tinc calor,&lt;br /&gt;sóc als teus braços no hi ha lloc millor,&lt;br /&gt;tot era fosc i ara és claror.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan arribes a casa cansada i et miro,&lt;br /&gt;torna a ser el primer dia que et vaig fer un petó,&lt;br /&gt;vull cridar ben fort que el meu món es diu Núria&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Anem de festa aquesta nit&lt;br /&gt;vull que m'envegin tots els meus amics,&lt;br /&gt;amb tu tinc ganes de fer el boig&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Núria, llavis de menta, peus petits,&lt;br /&gt;vull fer-te riure, vull tastar els teus pits,&lt;br /&gt;vine i despentina'm, besa'm o assassina'm,&lt;br /&gt;res més dolç que esmicolar-me lentament entre els teus dits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan arribes a casa cansada i et miro,&lt;br /&gt;torna a ser el primer dia que et vaig fer un petó,&lt;br /&gt;vull cridar ben fort que el meu mon es diu Núria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;llavis de menta, peus petits,&lt;br /&gt;vull fer-te riure, vull tastar els teus pits,&lt;br /&gt;vine i despentina'm, besa'm o assassina'm,&lt;br /&gt;res més dolç que esmicolar-me lentament entre els teus dits.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-9072038308221116304?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/9072038308221116304/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=9072038308221116304' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/9072038308221116304'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/9072038308221116304'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2010/12/nuria-els-pets.html' title='NÚRIA. ELS PETS'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-1853267394016365895</id><published>2010-12-11T03:21:00.000-08:00</published><updated>2010-12-13T00:57:40.095-08:00</updated><title type='text'>TÍTOL DE GRAU D'ENGINYERIA DE L'EDIFICACIÓ</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TQSxQOkjOqI/AAAAAAAAAXY/fbYnFYGNvK8/s1600/salle2007%255B1%255D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549755533174717090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 151px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TQSxQOkjOqI/AAAAAAAAAXY/fbYnFYGNvK8/s400/salle2007%255B1%255D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TQSwkKkHewI/AAAAAAAAAXQ/l4HAM-trqLg/s1600/logo_lasalle%255B1%255D.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Finalment ja he aconseguit el títol de &lt;strong&gt;Grau en Enginyeria de l'Edificació&lt;/strong&gt;. M'ha fet una especial il·lusió obtenir-lo a LA SALLE.URL, ja que, després de molts i molts anys, he tornat a ser  alumne seu. No ha estat gens fàcil, ni curt, ni ens han regalat res, sinó tot el contrari. Semblava que per ser &lt;strong&gt;Arquitectes Tècnics&lt;/strong&gt;, la cosa seria més suau, però no... Després d'un any, ben bo, de treballs setmanals, amb qüestionaris, unitats d'aprenentatge, pràctiques i projecte final de grau, a mitjans de gener rebrem el certificat acreditatiu del títol de grau, segons les resolucions del tractat de Bologna en materia d'universitats.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Possiblement se'ns obrin noves portes a nivell professional, cosa que, amb els temps que corren, s'agraeix sumament. Nous treballs a nivell nacional i internacional, que fins ara ens era del tot impossible d'assumir per temes d'incompatibilitat professional.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Bé doncs, esperant fer-ne ús al màxim amb força treball, salut per a tots!!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;strong&gt;jordi carner i tornero&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;strong&gt;arquitecte tècnic I enginyer de l'edificació&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-1853267394016365895?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/1853267394016365895/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=1853267394016365895' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/1853267394016365895'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/1853267394016365895'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2010/12/finalment-ja-he-aconseguit-el-titol-de.html' title='TÍTOL DE GRAU D&apos;ENGINYERIA DE L&apos;EDIFICACIÓ'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/TQSxQOkjOqI/AAAAAAAAAXY/fbYnFYGNvK8/s72-c/salle2007%255B1%255D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-477036909936167897</id><published>2010-03-06T06:41:00.001-08:00</published><updated>2010-03-06T10:52:18.887-08:00</updated><title type='text'>ANTONI TÀPIES</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S5JqVh6y8mI/AAAAAAAAAW4/Og4bMs8xsTQ/s1600-h/tapies+IV.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445531817559126626" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S5JqVh6y8mI/AAAAAAAAAW4/Og4bMs8xsTQ/s400/tapies+IV.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S5Jp7NZPnBI/AAAAAAAAAWw/4Tv3JVZYRpY/s1600-h/tapies+III.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 285px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445531365373090834" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S5Jp7NZPnBI/AAAAAAAAAWw/4Tv3JVZYRpY/s400/tapies+III.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S5Jp0kNgdGI/AAAAAAAAAWo/jgALnWK8S64/s1600-h/tapies+II.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 344px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445531251238794338" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S5Jp0kNgdGI/AAAAAAAAAWo/jgALnWK8S64/s400/tapies+II.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Aprofitant la reobertura de la Fundació Tàpies de Barcelona, faig memòria i recordo les visites que, en temps d'estudiant, feia sovint a les diferents sales on s'exposaven les retrospectives del pintor català Antoni Tàpies. He de reconèixer que el gust per la pintura de Tàpies és ben estrany, i que, o t'agrada fins a l'exageració o l'odies amb tota la teva ànima. Jo déc pertànyer al primer grup, i encara no sé perque. Només sé que m'agrada l'obra d'en Tàpies per aquesta sensibilitat pels simbolismes, l'exploració de les matèries, les formes abstractes i els colors apagats, crus i seriosos que quasi sempre utilitza. Potser es podria interpretar com una forma de vida a contracorrent, una pintura sense dibuix, un dibuix sense color, que atreu a admiradors i detractors. No deixa de ser curiós el resultat d'emprar pols de marbre, arenes, pintures acríliques, plàstics, cartrons, fusta i altres elements per arribar al final del quadre -si és que és possible saber quin és aquest final- i superar l'abstracció de contemporànis com Rotko, Klee, Kandinsky i Pollock, entre d'altres.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Ja m'han vingut ganes de tornar a visitar la Fundació Antoni Tàpies, després de tant de temps, per retrobar-me amb el record de fa uns anys i disfrutar de l'obra del màxim exponent català de l'informalisme abstracte i un dels protagonistes de l'art d'avantguarda del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Salutacions,&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Jordi Carner&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-477036909936167897?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/477036909936167897/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=477036909936167897' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/477036909936167897'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/477036909936167897'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2010/03/antoni-tapies.html' title='ANTONI TÀPIES'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S5JqVh6y8mI/AAAAAAAAAW4/Og4bMs8xsTQ/s72-c/tapies+IV.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-6692773984802549809</id><published>2010-02-20T13:37:00.001-08:00</published><updated>2010-02-20T14:21:10.172-08:00</updated><title type='text'>NEGRO</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S4BWMlhaYUI/AAAAAAAAAVc/KtA6-ro0QXw/s1600-h/negro.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5440443124094230850" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S4BWMlhaYUI/AAAAAAAAAVc/KtA6-ro0QXw/s400/negro.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;color:#993399;"&gt;&lt;strong&gt;¿Es el negro un color?&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Mucha gente piensa que el negro no es un color, pero no saben porque. Y aunque lo nieguen ven el negro y lo dotan de un simbolismo que no se puede comparar al de otro color.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;El impresionismo no reconoció el negro como color. Pero el único tema que tenia era el color. Lo representado era indiferente, así como el mensaje, por eso hay en ellos flores hermosas, mujeres hermosas y paisajes hermosos pero un único propósito: lograr efectos con los colores. El negro quedó prohibido en la pintura, y los colores oscuros debían obtenerse mezclando el azul, el rojo y el amarillo; la oscuridad debía ser un efecto óptico, no un color particular.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;La pregunta teórica: ¿es el negro un color?, tiene una respuesta teórica: &lt;em&gt;el negro es un color sin color.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;color:#993399;"&gt;&lt;strong&gt;Negro es el final.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Todo acaba en el negro: la carne descompuesta se vuelve negra, como las plantas podridas o las muelas cariadas. Cronos, el dios del tiempo, viste de negro. Quien tiene un &lt;em&gt;blackout&lt;/em&gt;, no se acuerda de nada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;El pintor Wassily Kandinsky describió así el negro: "Como una nada sin posibilidad, como una nada muerta después de apagarse el Sol, como un silencio eterno sin futuro ni esperanza: así es interiomente el negro".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;color:#993399;"&gt;&lt;strong&gt;Negro con violeta: misterioso e introvertido.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Negro-violeta es el acorde menos negativo, pues es un acorde natural: el violeta se combina con el negro en el cielo nocturno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Negro y violeta son los colores de lo misterioso, de la magia. Pero el color decisivo en el efecto mágico no es el negro sino el violeta.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;color:#993399;"&gt;&lt;strong&gt;El color de la elegancia.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;La elegancia supone la renúncia a la pompa y al deseo de llamar la atención. Quien viste de negro, renuncia incluso al color. El negro es la elegancia sin riesgo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Coco Chanel creó en 1930 el "pequeño negro", que sustituía al hasta entonces habitual vestido de seda negra hasta los pies..&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Chanel decía: "Tres cosas necesita una mujer: una falda negra, un &lt;em&gt;pullover&lt;/em&gt; negro y el brazo de un hombre al que quiera".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;color:#993399;"&gt;&lt;strong&gt;¿Por qué se prefieren las ropas negras?&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Los vestidos y los trajes negros producen un efecto delimitativo: hacen que quien los viste destaque y adquiera importancia. Quien viste de negro no necesita hacerse el interesante con otros colores; le basta la personalidad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;color:#993399;"&gt;&lt;strong&gt;El color más objetivo. El color favorito de los diseñadores.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;em&gt;Form follows function -&lt;/em&gt;la forma sigue a la función&lt;em&gt;-, &lt;/em&gt;tal es el &lt;em&gt;leitmotiv&lt;/em&gt; del clásico diseño moderno. Significa la renúncia a los ornamentos, a los patrones superfluos. Todo se vuelve "neutro": negro, blanco o gris.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;La renuncia del color da lugar a la objetividad y a la funcionalidad, las virtudes del diseño.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;En general, la combinación del negro y blanco lo asociamos a lo inequívoco e incluso a la verdad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;Psicología del color.&lt;/strong&gt; Cómo actuan los colores sobre los sentimientos y la razón&lt;strong&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Eva Heller&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;GG &lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Courier New;"&gt;Jordi Carner&lt;/div&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-6692773984802549809?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/6692773984802549809/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=6692773984802549809' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6692773984802549809'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6692773984802549809'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2010/02/negro.html' title='NEGRO'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S4BWMlhaYUI/AAAAAAAAAVc/KtA6-ro0QXw/s72-c/negro.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-6692676938037348412</id><published>2010-02-06T00:50:00.001-08:00</published><updated>2010-02-06T06:53:12.261-08:00</updated><title type='text'>CICELY. Alaska</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S20tsjmYsPI/AAAAAAAAAVU/foeQB7cmTYY/s1600-h/612_00_roslyn_05.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 275px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435050568799793394" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S20tsjmYsPI/AAAAAAAAAVU/foeQB7cmTYY/s400/612_00_roslyn_05.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Una calle. Una sola calle, o dos a lo máximo. Aunque no se trataria de una calle al uso sino de una amplia avenida con un precario asfalto y pendiente pronunciada. A ambos lados una retahíla de casas entre medianeras, tan solo sesgada por algún solar en estado de abandono puro, una plazoleta donde, puntualmente, se instalan los feriantes, y alguna que otra bocacalle con final indefinido, configuran el resto del paisaje urbano. La mayoria de construcciones tienen reminiscencias de la arquitectura americana del siglo XX. Edificaciones de madera, fachadas enlistonadas de madera, ventanas de madera, colores suaves y esa fragilidad de los materiales apreciable a simple vista. Otras, solamente enfoscadas y sin pintar, mostrando un aspecto descuidado, forman una agradable y particular combinación de estilos diferenciados propios de un pueblo donde el buen criterio urbanístico brilla por su ausencia. La iglesia, de madera -como no-, y de minúsculas dimensiones, emerge del resto de edificios, aunque sin mucha convicción. Su altura no es exagerada, aún teniendo en cuenta su puntiagudo campanario. En su austero interior se practican actos religiosos en contadas ocasiones, sobre todo considerando que su ordenante es un antiguo exconvicto, que ni siquiera es sacerdote.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-family:arial;"&gt;El bar, otro curioso edificio. Quizás el único dotado de unos ventanales acabados en arco de media punta, y con aberturas rectangulares equidistantes en su fachada lateral. Destacar, también, su elevado acceso, obviando por completo cualquier medida de supresión de las barreras arquitectónicas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Siguiendo el paseo virtual por la arquitectura rural, observamos más de lo mismo. Fachadas rectangulares apaisadas, otras perfectamente cuadradas, unas acabadas en pico de cubierta, pequeñas aberturas, y revestimiento rústico. Otra estancia a tener en cuenta : la consulta del doctor. Una sala de espera, con secretaria incorporada, un despacho de visitas y un aseo, eso es todo. A diferencia del resto, ésta dispone de grandes cristaleras en la entrada y cortinas venecianas que tamizan y ordenan la luz y, a su vez, impiden desde el exterior apreciar con claridad el mobiliario de su interior, de dudoso criterio decorativo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Resumiendo, una calle que da mucho de sí, una calle que representa y escenifica la vida cotidiana y costumbrista de un pequeño pueblo situado en el estado de Alaska, llamado &lt;strong&gt;Cicely&lt;/strong&gt;.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-family:arial;"&gt;Y no solamente es su arquitectura lo que llama la atención, sino también la atávica vida de sus ínclitos, peculiares y metafísicos habitantes. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;El doctor Joel Fleischman, judío neoyorquino, egoísta y egocéntrico, que atraviesa un complejo proceso de adaptación al medio. Maurice Minnifield, ex astronauta, influyente mecenas millonario y patriarca del pueblo. Holling Vincoeur, cazador y trampero canadiense, cazado por su joven y encantadora mujer 40 años más joven que él, aunque dotado de unos longevos genes aristocráticos. Maggie O'Connell, femenina y feminista, piloto de aviación, que comparte una singular e insólita relación de amor-odio con el Dr. Fleischman. Chris Stevens, exconvicto, solitario y atractivo locutor de la K-OSO, deleita diariamente a sus oyentes radiofónicos con citas filosóficas y literarias dificilmente comprensibles. Y Marilyn, recepcionista y enfermera del doctor Joel, conocedora de todas las costumbres indígenas, mujer parca en palabras y experta en largos silencios capaces de irritar al alma más templada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Éstos, y algunos más, son los personajes de mi serie predilecta, considerada ya una serie de culto y veneración -al menos por mí-, titulada originalmente &lt;strong&gt;"NORTHERN EXPOSURE"&lt;/strong&gt;, y retitulada aquí &lt;strong&gt;"DOCTOR EN ALASKA".&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-6692676938037348412?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/6692676938037348412/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=6692676938037348412' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6692676938037348412'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6692676938037348412'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2010/02/cicely-alaska.html' title='CICELY. Alaska'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/S20tsjmYsPI/AAAAAAAAAVU/foeQB7cmTYY/s72-c/612_00_roslyn_05.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-2855721902069275546</id><published>2009-11-21T02:24:00.001-08:00</published><updated>2009-11-21T02:24:32.808-08:00</updated><title type='text'>ITTEN i els colors</title><content type='html'>&lt;object width="560" height="340"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Wk2-A4obOA4&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Wk2-A4obOA4&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-2855721902069275546?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/2855721902069275546/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=2855721902069275546' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2855721902069275546'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2855721902069275546'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/11/itten-i-els-colors.html' title='ITTEN i els colors'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-8883888888038574257</id><published>2009-11-21T02:01:00.000-08:00</published><updated>2009-11-21T02:02:08.825-08:00</updated><title type='text'>MINIMALISMO</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/c0MSv856WAM&amp;hl=es_ES&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/c0MSv856WAM&amp;hl=es_ES&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" width="425" height="344" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-8883888888038574257?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/8883888888038574257/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=8883888888038574257' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8883888888038574257'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8883888888038574257'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/11/minimalismo.html' title='MINIMALISMO'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-3943574218170630790</id><published>2009-11-10T11:33:00.000-08:00</published><updated>2009-11-11T03:08:07.972-08:00</updated><title type='text'>AULA MAGNA. COL·LEGI "EL CARME". MOLLERUSSA</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SvnI1b_elGI/AAAAAAAAAMM/7OPb44nfeCw/s1600-h/DSCI0090.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402570048380245090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SvnI1b_elGI/AAAAAAAAAMM/7OPb44nfeCw/s400/DSCI0090.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SvnH-Z_r1CI/AAAAAAAAAME/obUZ38vQSFI/s1600-h/DSCI0093.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402569102951437346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SvnH-Z_r1CI/AAAAAAAAAME/obUZ38vQSFI/s400/DSCI0093.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SvnAh_CQ7JI/AAAAAAAAAL8/z2YdMr1lS7E/s1600-h/DSCI0091.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402560918096768146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SvnAh_CQ7JI/AAAAAAAAAL8/z2YdMr1lS7E/s400/DSCI0091.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Aquesta ha estat la darrera obra, dissenyada i executada des del nostre despatx. Una ampliació, no massa gran, però sí d'una gran importància per la imatge del col·legi, ja que es tracta de la sala principal de conferències i reunions escolars i extraescolars. Respecte a la sala anterior s'ha donat un gir de 360º, augmentant la seva superfície i creant un ambient completament diferent al que fins ara existia. La pell de la nova sala s'ha fet a base d'una estructura lleugera d'acer laminat, amb coberta de panell aïllat i parets de tancament ceràmic. Interiorment, s'ha modificat el sentit de les cadires del públic assistent 90º, s'ha substituit el paviment i reubicat les obertures a l'exterior -convertint-les en obertures verticals i col·locant-les de forma equidistant-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Els colors que s'han treballat tan sols són tres : el blanc, el color mel i el marró xocolata; a parets i terra, a la paret presidencial i a les cadires i cortines, respectivament.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;El disseny de la paret principal està format per tres panys d'envà de cartró-guix, de diferents mides i penjats al parament vertical. A fi de separar la zona de públic i la zona de lavabos, ja existents, s'ha col·locat una mampara d'alabastre amb estructura metàl·lica de suport. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Finalment es triaren les cadires i les cortines. La porta d'entrada i la taula presidencial són de fusta de noguer. Gràcies a la llum indirecta projectada en tot el perímetre de fals sostre, i a la paret del fons, s'aconsegueix l'efecte desitjat des d'un inici: donar-li la calidesa ambiental necessària que, dificilment, es podia pretendre amb el color blanc. Alhora, els materials i colors escollits fugen de qualsevol prototip d'aula magna (colors foscos, paviments tous, cortines denses, etc...), i transmetren la tranquil·litat i calma necessària per poder enfrontar-se davant de qualsevol públic, per exigent que aquest sigui.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Agrair a tots els intervinents a l'obra, des de la constructora als industrials, la seva col·laboració i bon fer de les feines encomanades, i especialment a la Germana Antònia, per la llibertat que sempre em concedeix, i al Xavier Brufau, que amb els seus consells em recondueix cap al camí de la bona arquitectura quan m'aparto del mateix.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Salutacions,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-3943574218170630790?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/3943574218170630790/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=3943574218170630790' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3943574218170630790'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3943574218170630790'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/11/aula-magna-collegi-el-carme-mollerussa.html' title='AULA MAGNA. COL·LEGI &quot;EL CARME&quot;. MOLLERUSSA'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SvnI1b_elGI/AAAAAAAAAMM/7OPb44nfeCw/s72-c/DSCI0090.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-7954649750639913307</id><published>2009-10-10T03:16:00.000-07:00</published><updated>2009-10-10T07:21:23.060-07:00</updated><title type='text'>WILDE. Aforismos (I)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBf4hwyc4I/AAAAAAAAALs/NRr4K4DyYd8/s1600-h/wilde.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390914178702799746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 291px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBf4hwyc4I/AAAAAAAAALs/NRr4K4DyYd8/s400/wilde.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Siguiendo con mi habitual interés por los aforismos de autores varios, pero en particular de Wilde -sin duda alguna el más ingenioso e incisivo de todos-, os escribo una pequeña recopilación de algunos de ellos, extraida del libro &lt;em&gt;OSCAR WILDE Encantos (Editorial Península)&lt;/em&gt; :&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;"La única diferencia entre el santo y el pecador es que el santo tiene un pasado y el pecador un futuro"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;"Habla más y dice menos que cualquiera de mis conocidos. Lo tiene todo para ser un orador"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;"Si los hombres nos casáramos con las mujeres que merecemos, iríamos apañados"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;em&gt;"Sólo hay algo peor que el hecho de que hablen de uno, y es que no hablen de uno"&lt;/em&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;"&lt;em&gt;El único modo de librarse de una tentación es sucumbir a ella"&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Los jóvenes quieren ser fieles, y no lo son; los viejos quieren ser infieles, y no pueden; eso es lo que hay"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Adoro la música de Wagner como el que más. Es tan potente que uno puede charlar todo el rato sin que nadie lo oiga"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Las mujeres, como dijo un francés ingenioso, nos inspiran el deseo de crear obras de arte, y siempre nos impiden llevarlas a cabo"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Uno deberia abstenerse de hacer algo de lo que no pueda hablar en la sobremesa"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La tragedia de la vejez no es ser viejo, sino ser joven"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-7954649750639913307?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/7954649750639913307/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=7954649750639913307' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7954649750639913307'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7954649750639913307'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/10/wilde-aforismos-i.html' title='WILDE. Aforismos (I)'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBf4hwyc4I/AAAAAAAAALs/NRr4K4DyYd8/s72-c/wilde.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-7112558217522705900</id><published>2009-10-10T02:56:00.000-07:00</published><updated>2009-10-10T03:11:27.522-07:00</updated><title type='text'>NIETZSCHE PARA ESTRESADOS (I)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBaYdZXbwI/AAAAAAAAALk/lIE8i4tVsww/s1600-h/estr%C3%A9s.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 330px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390908130216865538" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBaYdZXbwI/AAAAAAAAALk/lIE8i4tVsww/s400/estr%C3%A9s.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Interesante y práctico libro de Allan Percy que nos permite afrontar el dia a dia de la vida con cierta ilusión y con un estado de ánimo recuperado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Dividido en distintos aforismos del filósofo alemán con los correspondientes comentarios del autor, este libro es más que recomendable, aunque Nietzsche no sea tu autor favorito.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;"El destino de los seres humanos está hecho de momentos felices, toda la vida los tiene, pero no de épocas felices.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;La felicidad es frágil y volátil porque solo puede vivirse en determinados momentos. De hecho, si pudiéramos experimentarla ininterrumpidamente perdería todo su valor, ya que únicamente podemos percibirla por contraste.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;(...)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Este es uno de los factores de estrés de la sociedad moderna : creer que tenemos la necesidad de ser felices en todo momento y lugar. (...)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Contra esta perspectiva falsa e infantil, Nietzsche nos recuerda que la felicidad se da solo a destellos y que al pretender perpetuarla matamos incluso esos mismos destellos que nos ayudan a avanzar en el largo y tortuoso camino de la vida."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Suerte a todos y un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-7112558217522705900?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/7112558217522705900/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=7112558217522705900' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7112558217522705900'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7112558217522705900'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/10/nietzsche-para-estresados-i.html' title='NIETZSCHE PARA ESTRESADOS (I)'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBaYdZXbwI/AAAAAAAAALk/lIE8i4tVsww/s72-c/estr%C3%A9s.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-8217666554013248445</id><published>2009-10-10T01:01:00.000-07:00</published><updated>2009-12-12T01:46:11.737-08:00</updated><title type='text'>OSCAR NIEMEYER</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDzuJsu0I/AAAAAAAAALc/pWZivSiRdNY/s1600-h/niemeyer_oscar_05.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 281px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390883309803584322" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDzuJsu0I/AAAAAAAAALc/pWZivSiRdNY/s320/niemeyer_oscar_05.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDd25Dq1I/AAAAAAAAALU/v0QSPrS3T-Q/s1600-h/niemeyer+01.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDVtDGJqI/AAAAAAAAALM/E-4J-BrQUK8/s1600-h/catedral+Brasilia.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 258px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390882794111379106" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDVtDGJqI/AAAAAAAAALM/E-4J-BrQUK8/s320/catedral+Brasilia.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDL5XjHxI/AAAAAAAAALE/6xf1jXzeEOA/s1600-h/mondadori+niemeyer.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390882625619697426" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDL5XjHxI/AAAAAAAAALE/6xf1jXzeEOA/s320/mondadori+niemeyer.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;"No es el ángulo recto lo que me atrae, ni la línea recta, dura, inflexible, creada por el hombre. Lo que me atrae es la curva libre y sensual, la curva que encuentro en las montañas de mi país, en el curso sinuoso de sus ríos, en las olas del mar, en el cuerpo de la mujer preferida. Todo el universo está hecho de curvas, el universo curvo de Einstein." &lt;em&gt;&lt;strong&gt;Oscar&lt;/strong&gt; Ribeiro de Almeida de &lt;strong&gt;Niemeyer&lt;/strong&gt; Soares&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;De esta forma comienza el documental editado por la Fundación Caja de Arquitectos sobre la obra de este arquitecto brasileño- documental que he visionado en numerosas ocasiones sin llegar al hastío ni al aburrimiento en ninguna de ellas-. En su contenido se puede apreciar claramente como es la arquitectura de Niemeyer, y la influencia de Le Corbusier en sus obras, tomando como premisa la frase de éste en la que afirmaba que &lt;em&gt;"arquitectura es invención".&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Niemeyer piensa y dibuja al mismo tiempo, trazo curvo frente al rectilineo, suaviza las formas y explota la plasticidad y versatilidad del hormigón armado desconocido hasta el momento. Arquitecto innovador y atrevido, estandarte y orgullo de un país que hasta la llegada de Niemeyer siempre se consideró influenciado, en muchos aspectos, por los europeos y estadounidenses. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Hombre imaginativo, solidario, comprometido y amigo de sus amigos. Como el mismo cuenta, cada vez que viajaba a Brasilia en coche, observaba las nubes y las caprichosas formas que estas tomaban, imaginando volumenes y figuras que, posteriormente, nos mostraria en sus obras.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Brasilia fue su trabajo más emblemático, y duro a la vez -la capital se construyó en tres años y medio-, aunque se vió recompesado con la satisfacción de saber que todo el paisaje que puede verse en la ciudad es la arquitectura de Oscar Niemeyer, como afirmó Lucio Costa (urbanista de Brasilia y compañero de fatigas de Niemeyer).&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Su imaginación y trabajo, ni siquiera se detuvieron en el exilio forzado a París (sede del Partido Comunista, edificio Mondadori, etc...) con la llegada de la dictadura a Brasil. Pero el caracter "carioca" y la "saudade" le obligaron a volver a su país natal, y hasta la fecha, con 102 años de edad, sigue trabajando y ejerciendo para satisfacción de sus más acérrimos seguidores y admiradores.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El final del documental es realmente emotivo. Suenan de fondo viejas canciones de Ataúlfo Alves, con poemas de Nelson Cavaquinho, y un Niemeyer llorando bajito, sentado en su estudio, repasando imágenes del pasado lejano, sufriendo por los más desfavorecidos mientras ríen los más acaudalados.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un saludo,&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jordi Carner&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-8217666554013248445?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/8217666554013248445/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=8217666554013248445' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8217666554013248445'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8217666554013248445'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/10/oscar-niemeyer.html' title='OSCAR NIEMEYER'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/StBDzuJsu0I/AAAAAAAAALc/pWZivSiRdNY/s72-c/niemeyer_oscar_05.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-7450101866297791400</id><published>2009-06-27T16:17:00.000-07:00</published><updated>2009-06-29T11:42:57.045-07:00</updated><title type='text'>DAVE GAHAN  Tomorrow B_side</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/u_2pmLuiZ2w&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/u_2pmLuiZ2w&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta noche, justamente esta noche, rebuscando en YouTube, he encontrado un tema, hasta ahora desconocido por mi, de Dave Gahan en solitario. Se trata de la, siempre maltratada, cara B. Esta forma parte del single de Kingdom -perteneciente a su segundo album Hourglass-.&lt;br /&gt;Un tema que aborda el desamor y desencuentro a la espera de un futuro mejor. Un tema que incomprensiblemente, no ha sido incluido en el álbum -como ocurre con la mayoria de canciones, supuestmente, secundarias-.&lt;br /&gt;Aún siendo la primera vez que la escuchaba, me ha parecido un tema digno de ser editado y no escondido en una Bside.&lt;br /&gt;Espero que disfruteis de Tomorrow, y hasta la próxima.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jordi Carner&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-7450101866297791400?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/7450101866297791400/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=7450101866297791400' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7450101866297791400'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7450101866297791400'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/06/blog-post_27.html' title='DAVE GAHAN  Tomorrow B_side'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-3053903194737778873</id><published>2009-03-17T13:53:00.000-07:00</published><updated>2009-03-18T14:09:25.154-07:00</updated><title type='text'>NOCHE DE CHAMPIONS</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/ScAZdnvEoxI/AAAAAAAAAKc/fPBtwLTFQuM/s1600-h/champions-league-logo.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314275556970504978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 288px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/ScAZdnvEoxI/AAAAAAAAAKc/fPBtwLTFQuM/s400/champions-league-logo.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Día 09 de marzo. Las 20h30. Se acerca la hora del encuentro, y todavía no tenemos claro dónde veremos el partido. Un Barça-Olympic de Lyon en octavos de final bien merece ser visto. La perversa crisis nos ha dejado sin Canal+ en casa -ya se sabe, reestructuración del presupuesto familiar-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Finalmente nos decidimos por acercarnos al local de la "Penya del Barça", que cae muy cerca del despacho. Un cuarto de hora antes del comienzo del match, el local ya está lleno. Hay que ver los nervios como afloran con el equipo jugando casi a la perfección. Nos acomodamos -es un decir- en un taburete de barra en un lateral de la sala. Pantalla gigante, buen ambiente, y la cosa pinta bien. Todo listo. Salta el equipo al terreno de juego, y no tarda en llegar la primera sorpresa : de forma atronadora suena por los altavoces el himno del Barça. A mí me gusta, pero se siente más emoción escuchando las notas de la Champions League. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Empieza el encuentro, el Barça arrolla y van cayendo los goles ante la desesperación del equipo galo. Resultado final : Barça 5 - Olympique de Lyon 2. Clasificados para la siguiente ronda.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;A todo esto durante el partido acontecieron varias cosas que me llamaron profundamente la atención.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En primer lugar, ¿ era necesario escuchar el himno culé cada vez que el Barça conseguía un tanto? Sin esperar respuesta a la pregunta, considero que el volumen, en ningún caso, debía incumplir la ley acústica en vigor. Superado este contratiempo, martillo, yunque y estribo volvían a danzar nuevamente en el espacio auditivo a causa del ritmo, a base de percusión, que nuestro vecino de la izquierda practicaba sobre la mesa de madera, con la palma de la mano y con una fuerza y emoción fuera de lo normal. Oteando el resto de la sala me doy cuenta que la emoción embriagadora ha hecho mella en casi todo el respetable. La duda que te asalta de entrada es la periodicidad prevista para el cambio de mobiliario, que a juzgar por el ímpetu de los "músicos" no será muy larga.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En segundo lugar, jamás de los jamases, encontraré tantos entrenadores por metro cuadrado. Que si fulanito debería jugar más atrasado, que si menganito no define la jugada, que si cambia al delantero, y un sinfín de "que sis" más. Hay que ver la velocidad de vértigo que conduce a un jugador de la gloria celestial al fracaso más absoluto en un solo partido.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Y en tercer lugar, por más que lo intento, no consigo entender los aplausos, silbidos e insultos que se conceden a una pantalla de televisión. Ninguno de los protagonistas -ya sean los jugadores o el árbrito- a los que van dirigidos estos actos, puede percibir la más mínima sensación de alegría, indignación o enfado causados por éstos. En el campo todo es distinto, pero ¿en un recinto cerrado delante de una pantalla? No lo entiendo. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Yo estoy más acostumbrado a ver los partidos en casa, tranquilamente en el sofá y sin tanto ambiente de fondo, pero la maldita crisis, en ocasiones, me lo impide.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En fin, todo el mundo es libre de ver como más le apetezca este tipo de espectáculos, que para eso juegan, para que nos diviertan y nos hagan disfrutar -y no como otros años-.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo a todos los culés, y FORÇA BARÇA !!!!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-3053903194737778873?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/3053903194737778873/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=3053903194737778873' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3053903194737778873'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3053903194737778873'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/03/noche-de-champions.html' title='NOCHE DE CHAMPIONS'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/ScAZdnvEoxI/AAAAAAAAAKc/fPBtwLTFQuM/s72-c/champions-league-logo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-3733377732634640301</id><published>2009-02-28T00:29:00.000-08:00</published><updated>2009-02-28T01:43:24.163-08:00</updated><title type='text'>AFORISMOS Y DEMÁS CITAS HUMORÍSTICAS (II)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;LA MEDICINA Y LOS MÉDICOS.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"No me siento muy bien. Necesito un médico inmediatamente. Telefonea al campo de golf más cercano."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Groucho Marx&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Mi médico me dijo que me quedaban seis meses de vida, pero cuando no pude pagar su factura me dijo que me quedaban seis meses más."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Walter Matthau&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Un psiquiatra es un hombre que te hace un montón de preguntas caras que tu mujer te hace gratis"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Sam Burdell&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Yo no me enteré de todos los hechos de la vida hasta que cumplí los diecisiete. Mi padre nunca hablaba de su trabajo"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Martin Freud&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Hacer ejercicio es una tontería. Si estás sano no lo necesitas y si estás enfermo no deberías hacerlo"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Henry Ford&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Ser pobre tiene otra ventaja. Un médico te curará más rápido"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Kin Hubbard&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Mi querido doctor, me sorprende oírle decir que tengo una tos muy mala porque he estado practicando toda la noche"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;John Philpot Curran&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;MÚSICA&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Una ópera es cuando a un tipo le apuñalan en la espalda y en lugar de sangrar, canta"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Edward Gardner&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;NACIONALIDADES Y LUGARES&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"En Italia, bajo los Borgia y durante treinta años, tuvieron guerra, terror, asesinatos y derramamiento de sangre, pero produjeron a Miguel Ángel, Leonardo Da Vinci y el Renacimiento. En Suiza tuvieron amor fraternal y quinientos años de democracia y paz,  y ¿qué es lo que produjeron? El reloj de cuco"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Oscar Wilde&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La única vez en su vida en que Joseph Joffre, mariscal francés, presentó batalla fue cuando le pidieron que dimitiera de su cargo"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Winston Churchill&lt;/em&gt;  &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;POLÍTICA&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"No sé qué es lo que tiene la gente en contra del gobierno, la gente del gobierno no ha hecho nada"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Bob Hope&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Un método infalible para calmar a un tigre es dejar que te devore"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Conrad Adenauer&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"He dado órdenes de que en caso de una emergencia nacional, me despierten en cualquier momento incluso si estoy en una reunión del gabinete"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Ronald Reagan&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"A cada crisis el Káiser se iba desmoronando. Con la derrota, huyó; con la revolución  abdicó, y en el exilio se volvió a casar"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Winston Churchill&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"¿Cómo iba yo a saber que el B-1 era un aeroplano? Pensé que serían vitaminas para las tropas"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Ronald Reagan&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La verdad es que los hombres están cansados de la libertad"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Benito Mussolini&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;RELIGIÓN&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La palabra &lt;em&gt;bueno&lt;/em&gt; tiene muchos significados. Por ejemplo, si un hombre le disparara a su abuela a una distancia de quinientos metros y acertara, yo dirái que tiene buena puntería y es un buen tirador, pero no diría necesariamente que es un buen hombre"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;G.K. Chesterton&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Yo soy ateo, gracias a Dios"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Luis Buñuel&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Mucho bueno, no rezar. Gran dolor de barriga, montañas dioses."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Jerónimo&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;CIENCIA Y TECNOLOGÍA&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La teoría científica que me gusta más es la de que los anillos de Saturno están enteramente compuestos de equipajes perdidos de avión"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Mark Russell&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Era un buen ciudadano, un hombre recto y un ardiente patriota, pero tenía una información muy limitada sobre las sierras circulares"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Stepehn Leacock&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;COMPORTAMIENTO SOCIAL Y MODALES&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Según mi experiencia, si tienes que mantener cerrada la puerta del lavabo estirando tu pierna izquierda, es que se trata de arquitectura moderna"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Nancy Banks-Smith&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"¿Que si le conozco? Lo conozco tanto que hace diez años que no me hablo con él."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Oscar Wilde&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Una vez mandé a una docena de amigos míos un telegrama que decía: "HUYE INMEDIATAMENTE. SE HA DESCUBIERTO TODO". Todos abandonaron la ciudad inmediatamente"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Mark Twain&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Gire a la izquierda y siga por el pasillo. Verá una puerta que dice Caballeros, pero no deje que eso le disuada de entrar"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;F.E. Smith&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Dejar de fumar es lo más fácil del mundo. Lo sé porque lo he hecho miles de veces"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Mark Twain&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Treinta y cinco es una edad muy atractiva. La sociedad londinense está llena de mujeres que, por propia voluntad, siguen teniendo treinta y cinco durante años"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Oscar Wilde&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Odio a la gente que tiene perros. Son cobardes que no tienen los redaños de morder ellos mismos a la gente"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;August Strindberg&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;DEPORTES&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"El fútbol está muy bien. Es un buen juego para chicas rudas pero no para chicos delicados"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Oscar Wilde&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Una vez, un ordenador me ganó al ajedrez, pero no fue competidor para mí en el &lt;em&gt;kick boxing&lt;/em&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Emo Philips&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Recuerda, no importa si ganas o pierdes, lo que importa es si yo gano o pierdo"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Darrin Weiberg&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"He dimitido como entrenador por culpa de la fatiga y la enfermedad. Los aficionados estaban cansados y hartos de mí"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;John Ralston&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"El golf es un intento vano de dirigir una esfera incontrolable hacia un agujero inaccesible con instrumentos mal adaptados a ese propósito"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Winston Churchill&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"¿Ira a esquiar? ¿Por qué tendría que romperme una pierna a diez o veinte grados bajo cero cuando puedo caerme por las escaleras de mi casa?"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Corey Ford&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;TEATRO Y CRÍTICAS&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La obra fue un gran éxito, pero el público era un desastre"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Oscar Wilde&lt;/span&gt; &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;"Los decorados eran hermosos, pero los actores se ponían delante"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Alexander Woollcott&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;VARIOS&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La mejor política siempre es decir la verdad a menos, por supuesto, que resulte que usted es un mentiroso excepcionalmente bueno"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Jerome K. Jerome&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Una mañana, le pegué un tiro a un elefante cuando iba en pijama. Cómo consiguió meterse en mi pijama es algo que jamás sabré"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Groucho Marx&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Yo acostumbraba a vender muebles para ganarme la vida. El problema es que eran los míos"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Les Dawson&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Jamás olvido una cara, pero en su caso estoy dispuesto a hacer una excepción"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Groucho Marx&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"El león y el ternero yacerán juntos, pero el ternero no va a dormir mucho"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Woody Allen&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Tengo unos reflejos muy malos. Una vez me atropelló un coche que era empujado por dos tipos"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Woody Allen&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"El hombre que se rebaja tanto como para escribir una carta anónima, lo menos que podría hacer es firmarla con su nombre"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Boyle Roach&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"El objeto de la guerra no es morir por tu país, sino hacer que el otro bastardo muera por el suyo"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;George Patton&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"¿Quién inventó el cepillo que ponen al lado del retrete? ¡Esa cosa hace daño!"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Andy Andrews&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Mi vecino me preguntó si podía utilizar mi segadora de césped y le dije que por supuesto, siempre que no la sacara de mi jardín"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Eric Morecambe&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-3733377732634640301?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/3733377732634640301/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=3733377732634640301' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3733377732634640301'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3733377732634640301'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/02/aforismos-y-demas-citas-humoristicas-ii.html' title='AFORISMOS Y DEMÁS CITAS HUMORÍSTICAS (II)'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-8901017408354465350</id><published>2009-02-15T11:55:00.000-08:00</published><updated>2009-02-15T13:08:24.562-08:00</updated><title type='text'>AFORISMOS Y DEMÁS CITAS HUMORÍSTICAS (I)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Un aforismo (del &lt;a title="Idioma griego" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_griego"&gt;griego&lt;/a&gt; αφοριζειν, definir) es una declaración o sentencia concisa; acordada por un gran número de personas (foro); que pretende expresar un principio o la verdad en una manera breve, pensativa y aparentemente cerrada.&lt;a title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aforismos#cite_note-0"&gt;[1]&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El término aforismo fue utilizado por primera vez por &lt;a title="Hipócrates" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B3crates"&gt;Hipócrates&lt;/a&gt;, como una serie de proposiciones relativas a los síntomas y al diagnóstico de enfermedades. El concepto fue aplicado después a la ciencia física y, posteriormente, generalizado a todo tipo de principios.&lt;br /&gt;Conviene distinguir entre aforismo y &lt;a title="Axioma" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Axioma"&gt;axioma&lt;/a&gt;. Los aforismos son el resultado de la experiencia, mientras que los axiomas son verdades obvias, que no requieren ni pueden ser probadas. Los aforismos han sido utilizados frecuentemente en aquellas disciplinas que carecían de una metodología de estudio o método científico, como la agricultura, la medicina, la jurisprudencia y la política (definición extraida de la Real Academia Wikipédica)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Respecto a las citas humorísticas, para ser buenas, deberian tener varias cualidades : ser divertida, ser breve y concisa y deberia sostenerse por sí sola, independientemente del contexto en que surge.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;ARTE&lt;/strong&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"El arte abstracto es lo que producen los que no tienen talento y lo que venden los que no tienen principios a aquellos que están profundamente desorientados y confundidos"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;All Capp&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"¿Que cuadro de la National Gallery salvaria si se declarara un incendio? El que estuviera más cerca de la puerta, por supuesto"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;George Bernard Shaw&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Entre un loco y yo solo hay una diferencia. El loco cree que está cuerdo y yo sé que estoy loco"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Salvador Dalí&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;NEGOCIOS Y DINERO.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Tengo todo el dinero que puedo necesitar durante toda mi vida si me muero a las cuatro de esta tarde"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Henny Youngman&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Octubre. Este es uno de los meses especialmente peligrosos para especular con acciones. Otros meses peligrosos son julio, enero, septiembre, abril, noviembre, mayo, marzo, junio, diciembre, agosto y febrero."&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Mark Twain&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Muchísima gente se ha vuelto pesimista por haber financiado a optimistas"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;C.T. Jones&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Cuando viajo en tren siempre lo hago en primera clase, es la única manera de evitar a los acreedores"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Seymour Hicks&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"No he denunciado a la policia el robo de mi tarjeta de crédito porque quienquiera que la haya robado está gastando menos que mi esposa"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Ilia Nastase&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Si hay alguien a quien yo le deba dinero, estoy dispuesto a olvidarlo si ellos también lo están"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Errol Flynn&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"No se alegre mucho respecto a una rebaja de impuestos. Es como si un atracador le devolciera suficiente dinero para tomar un taxi"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Arnold Glasow&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;EDUCACIÓN.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Nunca atribuya a malicia lo que puede ser explicado adecuadamente como estupidez declarada"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;J. C. Collins&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;COMIDA.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Ya no va nadie a ese restaurante, está demasiado lleno de gente"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Yogi Berra&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Cada vez que los caníbales están al borde de morir de hambre, el Cielo, en su infinita misericordia, les envía un misionero gordo"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Oscar Wilde&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"No soy vegetariano porque ame a los animales, lo soy porque odio a las plantas"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;A. W. Brown&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Me puse a dieta, juré que no volvería a beber ni a comer con exceso y en catorce días había perdido dos semanas"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Joe E. Lewis&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;ABOGADOS Y OTRAS PROFESIONES.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Cuando volví a Dublín me hicieron un consejo de guerra en mi ausencia y me sentenciaron a muerte en mi ausencia, así que dije que podian dispararme en mi ausencia"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Brendan Behan&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Un abogado hará cualquier cosa para ganar un caso. A veces, inlcuso puede llegar a decir la verdad"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Patrick Murray&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Un abogado le escribió a otro: "Señor, lamento informarle de que hay peligro de que nuestros respectivos clientes lleguen a un acuerdo""&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Reginald Hine&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Un abogado incompetente puede retrasar un juicio durante meses o años. Un abogado competente aún puede retrasarlo más"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Evelle J. Younger&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;LITERATURA.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Jamás viajo sin mi diario. Siempre hay que llevar algo sensacional para leer en el tren"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Oscar Wilde&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;LA VIDA. LA FAMILIA Y LOS PARIENTES.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"La pena máxima por bigamia es tener dos suegras"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;George Russell&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Adán fue el hombre más afortunado del mundo. No tenía suegra"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Sholom Aleichem&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Hay tres maneras de conseguir que se haga algo: hacerlo uno mismo, contratar a alguien, o prohibir a los niños que lo hagan"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Mona Crane&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;AMOR, SEXO, MATRIMONIO, HOMBRES Y MUJERES.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Yo he tenido mala suerte con mis dos esposas. La primera me abandonó y la segunda no"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Patrick Murray&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Mi mujer era básicamente inmadura. Yo estaba en casa en la bañera y ella entraba y me hundía los barcos"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Woody Allen&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Juro que no puedo entender por qué la gente sigue insistiendo en que el matrimonio está destinado al fracaso. Mis cinco matrimonios funcionaron muy bien"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Peter de Vries&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Un misógino es un hombre que odia a las mujeres tanto como las mujeres se odian entre sí"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;H. L. Mencken&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Era un matrimonio perfecto. Ella no quería y él no podía" &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Spike Milligan&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"La única vez que mi esposa y yo tuvimos un orgasmo simultáneo fue cuando el juez firmó los doumentos del divorcio"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Woody Allen&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"El amor es ideal. El matrimonio es real. La confusión de las dos cosas no debe quedar jamás sin castigo"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;J. W. von Goethe&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Ahora que las mujeres son jockeys, árbritos de béisbol, científicos atómicos y ejecutivas de negocios puede que algún dia sean capaces de dominar el aparcamiento en paralelo"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Bill Vaughan&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Las esposas son gente que cree que no contestar al teléfono cuando suena va contra la ley"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Ring Lardner&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Hay dos grupos de hombres que no comprenden a las mujeres: los solteros y los maridos"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Jacques Languirand&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN Y LAS PELÍCULAS&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"La televisión es muy educativa. Cada vez que alguien la pone me marcho a otra habitación y leo un libro"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Groucho Marx&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Que los críticos te alaben es como si el verdugo te dijera que tienes un cuello bonito"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Eli Wallach&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Mis películas eran de la clase que ponen en las cárceles y en los aviones, porque nadie puede marcharse"&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Burt Reynolds&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un saludo,&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jordi Carner&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-8901017408354465350?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/8901017408354465350/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=8901017408354465350' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8901017408354465350'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8901017408354465350'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/02/aforismos-y-demas-citas-humoristicas-i.html' title='AFORISMOS Y DEMÁS CITAS HUMORÍSTICAS (I)'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-2957281438048017736</id><published>2009-01-10T16:18:00.000-08:00</published><updated>2009-01-10T16:54:17.553-08:00</updated><title type='text'>De la modestia o vergüenza honrosa. ARISTÓTELES</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SWlCSXkXtKI/AAAAAAAAAKU/PXkwGK8BJPs/s1600-h/aristoteles%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5289832120655000738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 347px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SWlCSXkXtKI/AAAAAAAAAKU/PXkwGK8BJPs/s400/aristoteles%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;"La modestia, o lo que es lo mismo, una vergüenza digna, es un término medio entre la desvergüenza y el descaro, y la timidez y pudor excesivos. Su terreno propio son las acciones y las conversaciones. El hombre descarado o desvergonzado es aquel que, en cualquier sitio, y quienquiera sea el que esté delante de él, habla y obra tal como espontáneamente se le ocurre. Su opuesto es el hombre tímido o excesivamente ruborizable, el cual se retrae de toda conversación o acción, delante de sus compañeros o respecto de ellos. Este hombre poseído por su timidez, queda totalmente excluido de la acción.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Una vergüenza digna y el hombre que la posee ocupan un lugar intermedio entre ambos extremos. Un hombre de esta clase no dirá ni hará, como hace el desvergonzado o descarado, cualquier cosa, sin tener en cuenta las circunstancias que lo rodeen; pero, tampoco, como hace el tímido, se refrenará en cualquier ocasión y en cualquier circunstancia. Sino que, en la mejor ocasión y en el tiempo oportuno, lo que es recto y honesto."&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Aquest text ha estat extret d'un llibre que, ja fa molts anys, em va deixar un molt bon amic meu, i que, possiblement ni se'n recordi. Si ara me'l demanés faria fotocopies, i li tornaria -però només en el cas que me'l demanés-. El llibre en qüestió pertany a una col·lecció de filosofia, i es titula "Gran Ética", escrit per Aristòtil.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Vull pensar que no fa falta aprofundir en el capitol, considerant-lo fàcilment entendible i clar. Sé que serà molt dificil que el llegeixi qui, veritablement, se'l hauria de llegir, però em donaria per satisfet si ho fes qualsevol altra persona i en tregués algun profit.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Agraeixo, doncs, a aquest amic meu, que per la seva distracció pugui publicar entrades com aquesta. Gràcies, Santi.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Salutacions a tots, &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jordi Carner&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-2957281438048017736?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/2957281438048017736/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=2957281438048017736' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2957281438048017736'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2957281438048017736'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/01/de-la-modestia-o-verg.html' title='De la modestia o vergüenza honrosa. ARISTÓTELES'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SWlCSXkXtKI/AAAAAAAAAKU/PXkwGK8BJPs/s72-c/aristoteles%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-5266402915686562722</id><published>2009-01-03T15:23:00.000-08:00</published><updated>2009-01-04T03:57:21.906-08:00</updated><title type='text'>QUINA CAIGUDA MÉS TONTA...</title><content type='html'>&lt;object height="285" width="340"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/goG7A2-oAkM&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;rel=0&amp;amp;border=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/goG7A2-oAkM&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;rel=0&amp;border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="340" height="285"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La vida està plena de perills amagats, sense saber quan ni com et tocarà a tú. El fet que tot seguit us explicaré va tenir lloc a Viella, un dia qualsevol d'aquest passat mes de desembre. Eren les vuit de la tarda, més o menys, i jo anava passejant amb la meva familia pels carrers del poble. Estaven plens de gom a gom, la gent entraven i sortien de les botigues, a les cafeteries no s'hi cabia, i el fred no semblava angoixar a ningú. Tots ben abrigats i calçats, per combatre les baixes temperatures i les dificultats per caminar, amb una certa tranquil·litat, per les voreres. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;M'aturo en aquest punt per fer un incís, i estirar les orelles -en la mesura del possible- a l'Ajuntament de Viella. Senyors, si volem que la Vall d'Aran sigui un destí turístic d'hivern obligat, hauriem de cuidar més la seva capital-com a mínim-, i mantenir les seves voreres netes de neu i de gel. No es pot tenir una estació d'esquí de primera categoria, i que la capital de la Vall jugui a segona divisió.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Continuant amb el que us deia abans, ens trobavem passejant tranquil·lament per la vorera, quan de sobte, i al meu davant, una persona de complexió forta, i superada amb escreix la cinquantena, realitza una cabriola majestuosa, alhora que involuntaria. El primer moviment és clar. La seva cama dreta es objecte d'un desplaçament vertical i ascendent, a velocitat vertiginosa, fins a situar-se a un alçaria aproximada d'1,20m del paviment de la vorera. Acte seguit, la seva cama esquerra -i per no ser menys- segueix el mateix moviment, fins a col·locar-se a la mateixa altura que l'altra. El tronc, el cap i les extremitats superiors imiten la paràbola executada per les extremitats inferiors, amb un resultat final previsible. Les primeres parts del cos en prendre terra varen ser l'esquena i els braços, quedant en segon lloc el cap i en tercera posició, les cames -que, ben mirat, baixaven de molt amunt-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Durant uns tres o quatre eterns segons, el senyor en qüestió es quedà immòvil, panxa enlaire. Passat aquest temps, i comprovant que no havia perdut mobilitat a les extremitats les començà a moure, de forma rítmica i a càmara lenta. La imatge era digna d'un documental del National Geographic, on les tortugues gegants dels tròpics tenen autèntics problemes psicomotrius quan algun predador les tomba closca a terra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Dedueixo que éll s'adonà que en aquesta posició no anava ni envant ni enrera, llavors optà per avalançar-se cap al cantó dret, fins que la mà i la cama -del cantó contrari- agafaren la tracció necessaria per poder canviar a una posició menys humiliant. L'èxit de la operació no va ser total, ja que la següent postura la podriem anomenar fetal -molt similar a la que adoptava el Papa Joan Pau II al baixar de l'avió cada cop que visitava un país-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un cop recuperada la verticalitat i l'esperit d'ànim, el protagonista intentava mantenir l'equilibri perdut recentment i de forma inesperada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Aleshores em vaig apropar per oferir-li la meva ajuda, que segons les seves propies paraules -articulades seguint la lliçó d'una professora de P2 - no va ser necessaria. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Finalment, varem poder comprovar com el senyor s'allunyava caminant, tot imitant el moviment cadenciós de les nines de Famosa &lt;em&gt;-"las que se dirigen al portal..."-&lt;/em&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Normalment un aterratge d'emergencia en plena vorera es converteix en un motiu de cleca descontrolada -com és el cas que ens ocupa-, peró quan el protagonista es pot arribar a fer mal, la cosa deixa de ser graciosa a l'instant.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Salutacions a tots, i ull viu on poseu els peus !!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Jordi Carner &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-5266402915686562722?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/5266402915686562722/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=5266402915686562722' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5266402915686562722'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5266402915686562722'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2009/01/tot-passejant-per-la-vorera.html' title='QUINA CAIGUDA MÉS TONTA...'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-2010203502206464106</id><published>2008-12-13T09:21:00.000-08:00</published><updated>2008-12-20T13:13:42.983-08:00</updated><title type='text'>JOHN PAWSON. Pausa para pensar (I)</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SUPv4-g4Z6I/AAAAAAAAAJ0/Vv4jOqo38Hk/s1600-h/johnpawson2_1.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279326950340978594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 247px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SUPv4-g4Z6I/AAAAAAAAAJ0/Vv4jOqo38Hk/s400/johnpawson2_1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Si existe algún un arquitecto capaz de calmar y transformar mi estado de ánimo, ese sería, sin duda alguna, &lt;strong&gt;John Pawson&lt;/strong&gt;. Arquitecto inglés, nacido en 1949, en Halifax (norte de Inglaterra), empezó como autodidacta y viajó en varias ocasiones por Oriente Medio, la India, Australia, Nueva York y Japón. Fue, precisamente, en este país y más concretamente en Nagoya, dónde colaboró en el estudio del diseñador &lt;strong&gt;Shiro Kuramata&lt;/strong&gt;, su principal influencia profesional, diseñando objetos y mobiliario. De retorno a Inglaterra se matriculó en la &lt;strong&gt;AA&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;(Architectural Association of London)&lt;/em&gt;, y ya en el 1981 fundó su propio estudio de arquitectura.  &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;                                                                                                                                                                                                                                                                                                      &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Revisando la obra de Pawson se puede apreciar, claramente, la influencia de la arquitectura y cultura japonesa, así como los conceptos del Zen.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Desde mi punto de vista, resulta relativamente fácil reconocer un proyecto de Pawson, puesto que sus baremos y pautas arquitectónicas aparecen de forma clara en todos sus trabajos, basados en la simplicidad de volumenes y marcadas lineas, y a su vez en la complejidad de la expresión necesaria para entender el minimalismo plasmado en sus proyectos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;Simplicidad&lt;/strong&gt;. Marcada por la austeridad de los espacios creados, sin carga de elementos innecesarios, espacios llenos de color blanco y de cálida madera, mezclados, en ocasiones, por frios mármoles y gélidas piedras.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;Complejidad&lt;/strong&gt;. Complejidad en su expresión y en el detalle constructivo, dotado de una infinidad de acotaciones lineales y volumétricas, con el fin de conseguir la máxima perfección de la obra finalizada. Basta observar cualquier plano detallado para comprobar este empecinamiento febril del arquitecto por alcanzar la meta anhelada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Pawson consigue entrelazar ambos conceptos, antagónicos en su máxima expresión, y en una perfecta armonia conjugarlos hasta sacarse de la chistera obras tan representativas, únicas y originales como su propia vivienda en Londres (foto superior).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Según el pensamiento del propio autor, el minimalismo expresado en su arquitectura responde a la idea de dar el máximo protagonismo a la persona, de forma que elimina objetos y elementos que puedan desviar la atención y llegar a confundir esta premisa básica conceptual. La arquitectura debe amoldarse a la forma de vida del inquilino, y no a la inversa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Creo más que recomendable revisar la obra de este arquitecto, por los motivos que he expuesto anteriormente y por muchos más, para experimentar en cada uno de sus proyectos nuevas sensaciones y experiencias visuales. Cualquiera de sus trabajos publicados nos acercará a un universo lleno de calma y paz, dónde nos permitirá tomar una &lt;strong&gt;pausa para pensar&lt;/strong&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Agradezco a mi amigo Joan, que, sin darse cuenta, me ha llevado a descubrir la obra de Pawson, sintiéndome complacido por compartir gustos y pensamientos arquitectónicos. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Gracias.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-2010203502206464106?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/2010203502206464106/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=2010203502206464106' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2010203502206464106'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2010203502206464106'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/12/john-pawson-pausa-para-pensar.html' title='JOHN PAWSON. Pausa para pensar (I)'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SUPv4-g4Z6I/AAAAAAAAAJ0/Vv4jOqo38Hk/s72-c/johnpawson2_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-4965040821463946274</id><published>2008-11-22T14:43:00.000-08:00</published><updated>2008-12-05T10:34:03.463-08:00</updated><title type='text'>CRISI = CANVI</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SSiNRmwhIzI/AAAAAAAAAJs/1kCn9yczCck/s1600-h/6a00d8341c86c653ef00e553626ac28833-800wi%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271618697438503730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 399px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SSiNRmwhIzI/AAAAAAAAAJs/1kCn9yczCck/s400/6a00d8341c86c653ef00e553626ac28833-800wi%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Després de donar una ullada al blog d'en Joan, i llegir una de les seves darreres entrades -concretament la que fa referència a la crisi-, reflexiono sobre el que m'està passant ara mateix. En primer lloc, la propia crisi, la famosa crisi, la crisi mundial, com no. Però, en segon lloc, i encara sense saber ben bé com, una crisi més particular, més propera i gens global. Possiblement més complicada de resoldre, al menys a nivell personal, però la vida et vé com et vé, i així s'ha d'entomar. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Realment és cert que, qualsevol crisi, sigui de la índole que sigui, t'obliga a realitzar canvis sobtada i ràpidament. Canvis valents, presa de decisions sense marge de temps, caminar per terrenys fangosos, i moltes altres accions que fan que la crisi tingui un elevat grau d'emoció. També és veritat, que aquesta emoció pot esdevenir perillosa, si tot això ho ha de fer un sol -que sortosament no és el meu cas-. Per endegar nous projectes necessites el suport incondicional d'amics, companys de professió, col·laboradors, etc..., que no et deixin caure quan les coses surten del camí marcat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Mirat d'aquesta manera, portser tampoc és tan greu el patir una crisi, o fins i tot, potser seria convenient que n'hi hagués d'altres més sovint -això sí, més curtes i suaus- perque ens obliguessin a esforçar-nos en molts aspectes que ara tenim completament oblidats.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En aquests moments no ens toca altra que fer-li front, a aquesta i a totes les que ens vinguin, i mirar endavant que, segurament, el futur serà millor que el present -o, al menys, així ho espero-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Salutacions a tots els que estem sotmesos en plena crisi - tots menys SUPERTRAMP, &lt;em&gt;of corse-.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-4965040821463946274?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/4965040821463946274/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=4965040821463946274' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/4965040821463946274'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/4965040821463946274'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/11/crisi-canvi.html' title='CRISI = CANVI'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SSiNRmwhIzI/AAAAAAAAAJs/1kCn9yczCck/s72-c/6a00d8341c86c653ef00e553626ac28833-800wi%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-448026478347896505</id><published>2008-08-17T12:25:00.000-07:00</published><updated>2008-10-11T14:12:26.726-07:00</updated><title type='text'>RYÕANJI: el jardí etern</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SKh7xvwSTzI/AAAAAAAAAGM/tw0t3cEmAPs/s1600-h/RyoanjiTempleKyoto760%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235570661381001010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SKh7xvwSTzI/AAAAAAAAAGM/tw0t3cEmAPs/s400/RyoanjiTempleKyoto760%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Des de ja fa uns quants anys, que em sento captivat per la cultura oriental, i, molt especialment, per la japonesa. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;De fet, el destí del meu viatge de noces, tenia com a primera opció la visita al Japó, pero per una sèrie de qüestions, finalment varem optar per visitar Islandia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;L'altre dia, aprofitant el meu temps de vacances estivals, vaig entrar a una llibreria, i tot donant un cop d'ull per les estanteries em va caure a les mans un llibre que parlava sobre un &lt;strong&gt;jardí zen&lt;/strong&gt;. Quina casualitat !, uns dies abans, i pel Travel Channel -la televisió, de tant en tant, té alguna cosa bona-, van emetre un reportatge justament del mateix jardí : &lt;strong&gt;RYÕANJI. &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Aquest jardí està situat a Kyoto, i data del segle XV principis del segle XVI. La seva superfície és, d'aproximadament, uns 200 m2, i la seva composició ben curiosa. Té una forma rectangular, i està compost per quinze pedres, de diferents tamanys, distribuides en grups de 2, 3 i 5. Aquestes roques descansen sobre un llit de sorra blanca que, cada matí, els monjos acondicionen delicadament, passant el rasclet i donant-li les formes més variades i originals.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Doncs bé, tan sols amb aquests elements, aquest jardí és un dels que rep més afluencia de visitants durant l'any. Clar que això té la seva explicació. Parlem d'un jardí zen. El zen és una forma de pensament, o més ben dit, una forma de pensar que genera certa forma d'actuar. El seguidor del zen cerca el seu jo profund. És cert que els materials emprats són molt simples, pero no així la seva composició, que es considera extremadament complexa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En primer lloc, les quinze pedres estan col·locades en grups, on el grup principal i secundari, estan relacionats amb un tercer grup, sense deixar de funcionar com a un únic grup terciari.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En segon lloc, en el disseny del jardí, es va rebutjar l'aigua i la vegetació, fins aleshores elements primordials en la construccíó d'aquestes zones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;I en tercer lloc, el seu tamany és molt reduït, en comparació amb la resta de jardins que es construiren.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;De totes formes, el punt més fascinant, sens dubte, és la disposició de les roques. Els seus autors varen considerar la teoria dels 5 elements primordials, ordenats pels punts cardinals :&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;NORD------- Aigua&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;SUD--------- Foc&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;EST----------Fusta&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;OEST--------Metall&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;i, al centre, s'hi troba la Terra. Aquesta és considerada com el N. 5, essent els numeros imparells més propers a ella, el 3 i el 7. La tríada predilecta dels japonesos és 3+5+7=15. Quinze són les pedres del jardí, posades de est a oest, segons la sèrie : 5, 2, 3, 2, 3.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Presumiblement, els autors a qui se'ls atribueix el disseny del jardí, serien &lt;strong&gt;Kõtaro&lt;/strong&gt; i &lt;strong&gt;Hikojirõ&lt;/strong&gt;. Es dedueix així, ja que en una de les pedres s'hi pot llegir -no sense dificultat- la inscripció dels seus noms. Aquests dos personatges eren considerats uns "parias". Bé, m'explico. Els parias eren la subclasse més baixa de la propia classe baixa, i, rarament, es podrien reconeixer com a mestres jardiners. En aquest cas, va ser el sogun &lt;strong&gt;Ashikaga Yoshimasa&lt;/strong&gt;, refinat esteta i mecenes il·lustrat, qui els va proclamar com a tals, tot i que la proclama no els va arribar fins als 72 anys -santa paciència-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Ara doncs, tan sols em queda esperar i aprofitar la primera ocasió que se'm presenti per poder visitar personalment aquest meravellós lloc, i la resta del país, que de ben segur, em sorprendrà gratament.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Mentrestant, em faré el propòsit de reproduir aquest jardí, en una minúscula jardinera de casa meva, tot seguint la dita de &lt;strong&gt;Musõ Soseki, &lt;/strong&gt;Mestre jardiner, que diu :&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;" Originariament, no hi ha estat de grandesa o de petitesa a totes les coses de l'univers; gran i petit estan a l'esperit de l'home. Només són apariencies il·lusories que floten als cors enganyats."&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Salutacions,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-448026478347896505?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/448026478347896505/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=448026478347896505' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/448026478347896505'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/448026478347896505'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/08/ryanji-el-jard-etern.html' title='RYÕANJI: el jardí etern'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SKh7xvwSTzI/AAAAAAAAAGM/tw0t3cEmAPs/s72-c/RyoanjiTempleKyoto760%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-603460675012174015</id><published>2008-08-04T07:58:00.000-07:00</published><updated>2008-12-10T17:23:50.798-08:00</updated><title type='text'>UN DIA DE AGOSTO</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SJcaYDbudKI/AAAAAAAAAGE/xKcJZQrgRIo/s1600-h/28%5B2%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5230678492754900130" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SJcaYDbudKI/AAAAAAAAAGE/xKcJZQrgRIo/s400/28%5B2%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Vilafortuny (Cambrils). Dos de la madrugada. El calor es sofocante. Maldito agosto. Con las ventanas abiertas de par en par, y aún no consigo que circule una pizca de brisa marina. Me instalo en la terraza para contar estrellas y encontrar algo de fresco. Cuento, pero el silencioso vuelo de un avión me despista. Prosigo el recuento. Al cabo de una hora intento conciliar el sueño. Por fin !!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Diez de la mañana. Medio despierto, oigo el correteo de los niños por casa. Estan nerviosos y hambrientos. Desayunamos la familia al completo. Una vez repuestas las energías, y como encargado del suministro de la prensa diaria y demás revistas, me dirijo al quiosco de un viejo conocido.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-¿Qué?, de vacaciones -me interroga.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-Pues sí. Hasta finales de mes, seguramente -respondo educadamente.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-Pues, nada hombre. Ya ves, aquí falta gente -jocoso él.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-Ya veo, ya...-asiento con la cabeza.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-Hasta mañana -se despide.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-Adiós -me despido.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Doce y media del mediodía. Se empiezan a mover los hilos en la cocina. Hoy tenemos invitados. Habrá que esmerarse. Después del rotundo éxito en la mesa, llega el merecido premio de la siesta -necesaria para reponer fuerzas-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Siete y media de la tarde. Quedamos con unos amigos para pasear por el puerto. Gente, gente y más gente. ¿Dónde está la crisis? -me pregunto-. Conseguimos reservar mesa para ocho en un restaurante, con cierta dificultad. Los niños siguen jugando, mostrando una fuerza vital digna de los superhéroes de los cómics. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Doce de la madrugada. Todos en casa. Los pequeños, extenuados, duermen plácidamente, a pesar del calor. Los mayores, vuelta a empezar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;A todo ésto, me viene a la memoria un tema del grupo de rock catalán &lt;strong&gt;ELS PETS&lt;/strong&gt;, titulado &lt;strong&gt;"Agost"&lt;/strong&gt;, cuyo estribillo dice así : &lt;em&gt;"...Que arribi l'agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc..."&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Feliz verano !!!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-603460675012174015?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/603460675012174015/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=603460675012174015' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/603460675012174015'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/603460675012174015'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/08/un-dia-de-agosto.html' title='UN DIA DE AGOSTO'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SJcaYDbudKI/AAAAAAAAAGE/xKcJZQrgRIo/s72-c/28%5B2%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-910481184809384517</id><published>2008-07-31T11:30:00.000-07:00</published><updated>2008-08-01T01:39:04.916-07:00</updated><title type='text'>UNA CUESTIÓN DE CONFIANZA</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;De todos y por todos es conocida la polular frase que reza : &lt;strong&gt;"La confianza da asco". &lt;/strong&gt;¿Y quién, en algún momento de su vida, no se la ha aplicado?. Pues bién, como en otras ocasiones, ahora me ha tocado a mí.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Nuestro despacho profesional cuenta con colaboradores externos, como asesores jurídicos, consultores fiscales, y con asesores de imagen corporativa y publicidad. Precisamente, éstos últimos serian los protagonistas de este efímero capítulo en mi vida laboral.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Unos tipos listos, sí señor. Y trabajadores, también, pero escurridizos como el más hábil de los salmónidos. (...) Hola !!! (...) Eooo!!! ¿hay alguien ahí? Nada, todo sigue igual. Esperaremos alguna respuesta -sin tiempo límite- que albergue un hilo de esperanza.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Esperaremos ese ACROBAT mientras facturamos manualmente; esperaremos ese organigrama mientras busco mi lugar en la empresa; esperaremos esa firma electrónica mientras envío los mails con mis huellas dactilares; en fin, seguiremos a la espera sin perder nuestra ilusión.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Eso sí, como casi todo en esta vida tiene solución -y sino se busca-, deberiamos exigir una grata recompensa a base de una opípara cena, propia de los amantes del buen yantar y del mejor libar.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Así que, espero que se tome nota y se ponga cartas en el asunto.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un abrazo muy fuerte para mis amiguetes !!!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-910481184809384517?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/910481184809384517/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=910481184809384517' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/910481184809384517'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/910481184809384517'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/07/una-cuestin-de-confianza.html' title='UNA CUESTIÓN DE CONFIANZA'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-5082971522085996417</id><published>2008-05-10T13:16:00.000-07:00</published><updated>2008-12-10T17:23:51.125-08:00</updated><title type='text'>JACKSON POLLOCK y el "drip-painting"</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SCYDHLSR2lI/AAAAAAAAAFs/9ZWv-x4FvD4/s1600-h/pollock.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5198846241669241426" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SCYDHLSR2lI/AAAAAAAAAFs/9ZWv-x4FvD4/s400/pollock.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Sigue siendo unos de mis artistas favoritos, en cuanto a pintura se refiere. Cuando, muy de vez en cuando, me apetece dar rienda suelta a mi presunta creatividad, cojo una tela, e intento poner en práctica la técnica del "drip-painting". El resultado final -en ocasiones dudoso- es el que es, sin llegar a ser, a veces, el deseado. Y es que no es tan sencillo como parece. Pollock tuvo que defenderse, a capa y espada, de algún crítico de arte que argumentaba que sus obras (las creadas con esta técnica) no eran más que meras explosiones accidentales y carentes de significación, simple resultado de mostrar su energía sin ningún tipo de control. También comentaron que eran cuadros caóticos e infinitos, con lo que el artista podía estar pintando el lienzo eternamente. El autor, en una ocasión, en 1950 y como respuesta a un articulo anónimo publicado en el Times&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;, envió un telegrama al editor en el que se podía leer : "MUY SEÑOR MÍO : NADA DE CAOS. CUADROS RECARGADOS, COMO PUEDE VERSE (...)".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Ésta técnica, que se denominó "drip-painting" consistía en aplicar el color mediante espátulas o palos, sin tocar jamás el lienzo, mientras que la mano izquierda sostenía el bote de pintura, tal y como se puede apreciar en la foto superior. Pollock salpicaba o dejaba chorrear el color una y otra vez sobre la superfície horizontal, apoyada en el suelo, y de esta forma prescindía de preocupaciones, se movía libremente por los cuatro costados, y tomaba conocimiento de lo que estaba haciendo, sin ningún temor a cambios y destrucción de imagen. El cuadro tiene vida propia, decía, y, de esta forma, salía por sí mismo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Utilizó diversas técnicas y materiales. El barniz, óleo, tinta, etc. fueron algunos de esos elementos. En algunos cuadros se llega a apreciar una brusca interrupción de líneas y trazados, sobre todo en su parte posterior,demostrándose así, que Pollock cortaba el lienzo a posteriori, eligiendo el encuadre y el formato perfecto del mismo. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En esta fase de su vida, en la que surgieron las obras más importantes, Pollock era completamente abstemio -durante casi toda su vida tuvo problemas con el alcohol- no sin ayuda médica y farmacológica, con lo que se demuestra que su pintura, que por aquel entonces cuestionaba el concepto tradicional, no era producto de los delirios de un alcoholico. Tres días antes de su cuarta exposición en la galería de Betty Parson, el 28 de noviembre de 1950, se filmaron las últimas imágenes del reportage gráfico, cuyo autor, el fotógrafo Hans Namuth, ya ultimaba los detalles. Esa misma noche, la pequeña fiesta que se debía celebrar acabó en catástrofe. Pollock empezó a beber sin parar, dirigiéndose continuamente a Namuth y susurrándole : "&lt;em&gt;I'm not a phony" &lt;/em&gt;(no soy ningún farsante). Ante el asombro de los invitados, el artista acabó por volcar la mesa de los aperitivos. Este suceso marcó el último punto de inflexión del pintor, que hasta el final de su vida, continuó sumido en el alcohol y con la creatividad mermada por completo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Posteriormente, Pollock, volvería, de nuevo, a pintar sobre caballete, abandonando parcialmente la técnica hasta ahora utilizada. Así, uno de los cuadros a considerar sería &lt;em&gt;The Deep (1953)&lt;/em&gt;, en el que utilizó óleo y barniz sobre lienzo, calificándose como único en la obra de Pollock.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es dificil encontrar un significado exacto en sus obras, y él, consciente de ello, afirmaba &lt;em&gt;: " Naturalmente, el resultado es la cosa; carece de importancia, por tanto, cómo se haya realizado el cuadro siempre que éste exprese algo. La técnica no es más que el medio para llegar a un estado".&lt;/em&gt;&lt;em&gt; &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199038542593899826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SCayAkDfvTI/AAAAAAAAAF8/pAMqal4HqFs/s400/Deep.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;The Deep, 1953&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;220,4x150,2cm&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Musée National d'Art Moderne&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Georges Pompidou&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;París&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-5082971522085996417?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/5082971522085996417/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=5082971522085996417' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5082971522085996417'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5082971522085996417'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/05/jackson-pollock-y-el-drip-painting.html' title='JACKSON POLLOCK y el &quot;drip-painting&quot;'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SCYDHLSR2lI/AAAAAAAAAFs/9ZWv-x4FvD4/s72-c/pollock.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-6239267009975206351</id><published>2008-05-02T14:20:00.000-07:00</published><updated>2008-12-10T17:23:51.324-08:00</updated><title type='text'>MARCEL BREUER II "Sol y sombra"</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SBuXJbXqFwI/AAAAAAAAAFk/d7KHanmMdZc/s1600-h/sombra1%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195912783323600642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SBuXJbXqFwI/AAAAAAAAAFk/d7KHanmMdZc/s400/sombra1%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Hablé, escuetamente, de Breuer en una entrada anterior, proponiéndome hacerlo más adelante, quizás, de forma más generosa. Pues bien, me he decidido, pero como no estoy del todo seguro de mi generosidad, será mejor ir haciendo pequeños comentarios, aunque eso sí, con más asiduidad. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Tiempo atrás compré una revista de la editorial Gustavo Gili, concretamente la N.17, en la que se expone-con copiosa documentación, tanto gráfica como escrita-la obra de Marcel Breuer en América, y para ser más exactos, la referente a "sus" casas americanas -"cottage"-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Al final de la revista aparecen unos escritos de varios autores, y entre ellos uno del propio Breuer. En él habla de la capacidad de unificar ideas contrapuestas, de un punto de vista con su contrario. Para ello, utiliza las palabras: &lt;strong&gt;"sol y sombra"&lt;/strong&gt;. Con esta frase -según él, extraida de los cosos taurinos españoles- da a entender que el camino más fácil entre el blanco y el negro es el gris, aunque éste no sea satisfactorio. De alguna forma, el sol no puede diluirse en la sombra, y ambas cosas deben tener presencia propia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En otro comentario que realiza en un párrafo posterior de su articulo, establece una relación directa y múltiple entre :&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Edificios públicos de la Antigua Grecia = expresión de su interior hacia su exterior = sol&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;Viviendas de la Antigua Grecia = expresión de su exterior hacia su interior = sombra&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Recientemente he publicado, en este mismo blog, una entrada comentando la filosofía y el pensamiento arquitectónico de Tadao Ando, y podriamos estar hablando de una cierta similitud entre las casas de la Antigua Grecia y las casas japonesas. Y no soy yo quien lo dice, sino es el propio Ando, que en uno de sus múltilples viajes por Europa, reconoce la influencia de la arquitectura griega en sus proyectos. Quizás, para mí, el proyecto de Ando que expresa con mayor exactitud este "sol y sombra", es la casa que diseño en su barrio natal de Osaka. Breuer explica que las casas griegas estaban formadas por fachadas ciegas, con tan solo la puerta de entrada y que éstas estaban proyectadas hacia un patio interior dónde se desarrollaba la vida cotidiana, exactamente igual que la vivienda proyectada por Ando.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Breuer pone de manifiesto los materiales que él utiliza, gracias a los adelantos técnicos de la época, como el vidrio, permitiéndole jugar con las transparencias. Igualmente, siguiendo su línea de "sol y sombra", constata que la transparencia se hace más transparente cuando está junto a algo opaco, y esa opacidad logra que ésta sea eficaz.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Acabo con una frase de Breuer, a mi entender muy acertada:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La búsqueda de una respuesta clara y firme que satisfaga necesidades y propósitos opuestos es lo que saca a la arquitectura del reino de la abstracción y le da vida, y arte".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-6239267009975206351?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/6239267009975206351/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=6239267009975206351' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6239267009975206351'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/6239267009975206351'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/05/marcel-breuer-ii-sol-y-sombra.html' title='MARCEL BREUER II &quot;Sol y sombra&quot;'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SBuXJbXqFwI/AAAAAAAAAFk/d7KHanmMdZc/s72-c/sombra1%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-8842870861183839717</id><published>2008-04-30T14:02:00.000-07:00</published><updated>2008-12-10T17:23:51.545-08:00</updated><title type='text'>TADAO ANDO II</title><content type='html'>&lt;p align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SBjftbXqFuI/AAAAAAAAAFU/6cwI2Kh51XU/s1600-h/sketch-tadao-ando%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195148141705959138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SBjftbXqFuI/AAAAAAAAAFU/6cwI2Kh51XU/s400/sketch-tadao-ando%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Dia de Sant Jordi. Las 9 de la mañana. Iniciamos el ritual de cada año. Recibo el correspondiente libro, previa entrega de la correspondiente rosa. Esta vez mi mujer ha sabido guardar el secreto. Estoy impaciente. No dispongo de la más mínima pista para averiguar el contenido del envoltorio, y cuando procedo a descubrirlo, ¡sorpresa!"lo tengo repe". Las Flores del Mal, de Charles Baudelaire, mago de las letras francesas y rapsoda inigualable, pero repetido- en otra ocasión, no descarto publicar una entrada para comentaros este cuaderno de poesías, sin duda alguna, de los más bellos-. Así que aprovechando un rato libre, me dirigí a la libreria dónde se había adquirido el libro en cuestión. Estuve ojeando en diversas secciones, y me detuve -con la calma necesaria- en la sección de arquitectura. Sin darme apenas cuenta hubieron pasado unos buenos cuarenta minutos, cuando en lo más alto de la estanteria, divisé -gracias a Santa Lucía, que sigue conservándome la vista- un diminuto y delgado libreto, dónde con cierto esfuerzo atisbé a leer el título en el lomo. &lt;strong&gt;TADAO ANDO &lt;/strong&gt;&lt;em&gt;Conversaciones con Michael Auping. &lt;/em&gt;Me acerqué a la señorita de detrás del mostrador para pedírselo. Ella, muy amable, cogió una escalera de pié -no muy estable, por cierto-, y con habilidad circense me lo entregó. Como siempre suelo hacer, leí la contraportada dónde sus escritos te permiten hacerte una&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt; idea de lo que contiene su interior. Lo compré sin dudarlo un instante. Ya con el objetivo cumplido del cambio del libro "repe", esperé el final del día, para, relajado, leermelo, prácticamente de tirón.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Anteriormente publiqué, ya, una entrada en mi blog, referente a la obra del arquitecto japonés. Aunque ésta fue muy breve, desvelaba los interrogantes que me suscitaba la obra y la forma de construir de Ando. Este libro reúne siete entrevistas realizadas a Tadao Ando, desde mayo del 1998 hasta abril del 2002. En ellas se puede descubrir el pensamiento y la filosofía del arquitecto nipón, abordando temas como su infancia, la arquitectura tradicional japonesa, influencias de la arquitectura occidental, y demás temas interesantísimos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Me he propuesto transcribir, literalmente, frases del libro, a fin de haceros partícipes de la obra de Ando.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;13 de mayo de 1998&lt;/strong&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;"La arquitectura siempre ha tenido relación con los límites; construir límites para la protección y luego abrirlos al movimiento".&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Empecé como artesano y constructor, trabajando con las manos, algo que todavía echo de menos. Trabajar con las manos y los músculos es importante. Es muy importante entender la escala, el peso y la voz de los materiales. No quiero proyectar cosas que no sean prácticas, que un ser humano no pueda construir. Trabajar con las manos te enseña conceptos muy básicos de belleza. Por ejemplo, me gusta el hormigón porque está hecho a mano, comparado con otros sistemas constructivos modernos".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Para crear una forma arquitectónica, algo que no pùeda parecer familiar, tienes que dar un paso más hacia lo desconocido".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Hay muchos buenos edificios equilibrados, pero no necesariamente significa que sean edificios creativos. Son edificios sin problemas, pero también sin interrogantes. Para hacer arquitectura creativa hay que dar un paso más, y entonces esto implica plantear problemas y también algunas preguntas importantes".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Acumular información y pensar son dos cosas muy distintas. Enseñar arquitectura a los estudiantes es hacerles ver que la arquitectura es interesante e incluso divertida y que el conocimiento no hace un buen arquitecto".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;strong&gt;30 de noviembre de 1998.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Hay grandes variaciones de color del blanco al gris y del gris al negro. El hormigón puede ser muy rico cromaticamente. Yo veo el color más en función de profundidad que de superficie. Las gradaciones de color crean una sensación de profundidad".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Me encuentro entre los arquitectos que utilizan el hormigón por la libertad que permite. Me gusta el hormigón porque puedo inventar formas que permitan crear nuevos tipos de espacios".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;10 de octubre de 1999.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"La arquitectura tradicional japonesa ha tenido una gran influencia sobre mi obra. Me ha enseñado, sobre todo, que las expresiones universales aspiran a la sencillez".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Creo que las ciudades de hoy son mucho más complejas y densas y que hay una necesidad real de crear espacios que sugieran soledad y libertad espiritual. Creo que eso se logra mediante el orden y la sencillez y no mediante ornamentos sucesivos. Tiene que ser una calidad que la gente perciba inconscientemente, una sensación de conciencia y contemplación. Si ofrecemos la esencia del espacio y la forma, el individuo la completará con su imaginación".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"El cuadrado es la forma geométrica más fundamental".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Creo que la luz natural es el alma de un espacio, como el aliento lo es para el cuerpo. Los seres humanos necesitan luz. Es extremadamente importante para nuestra existencia".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;8 de abril del 2000.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;"Somos capaces de ver la luz gracias a la oscuridad. En mi casa de Osaka entrabas a través de un espacio oscuro y a medida que avanzabas, diversos huecos limitados permitían el paso de la luz. Gracias a la oscuridad, sentías la fuerte presencia de la luz. Si observamos una casa tradicional japonesa, podemos ver esa dificultad que tiene la luz para entrar directamente en las habitaciones interiores, a causa de los aleros y del espacio tradicional &lt;/em&gt;engawa &lt;em&gt;que rodea el edificio. El interior siempre está iluminado por una luz indirecta reflejada desde el&lt;/em&gt; engawa &lt;em&gt;y el jardín. En general, el interior de la casa japonesa es relativamente oscuro. Cuando te sientas en una sala oscura y miras al jardín iluminado naturalmente, puedes empezar a sentir la relación fundamental entre luz y oscuridad, la razón por la que se necesitan una a la otra para expresarse".&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"Aprecio que se hable de la luz al comentar mis edificios, pero creo que también es importante mirar las sombras. Las sombras y la oscuridad contribuyen a la serenidad y a la calma. En mi opinión, la oscuridad crea la oportunidad de pensar y contemplar".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;"&lt;/strong&gt;Mi objetivo primordial como arquitecto ha sido ofrecer a la gente una situación arquitectonica que alimentara el espíritu. Esto, naturalmente, es muy importante a la hora de construir una casa. La casa protege el cuerpo, que a su vez contiene el espiritu. Por tanto, la casa debe sentirse como una morada segura que reconforta el cuerpo y el espiritu".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;"En general, aprecio la dureza, la fuerza y la agudeza geométrica del hormigón, pero esto no funciona siempre con cualquier tipo de espacio, y la percepción de esa cualidad puede cambiar con el uso de la luz natural. Ningún material funciona exclusivamente por sí solo. Siempre se ve afectado por el contexto de otros materiales y condiciones naturales".&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;18 de septiembre de 2000&lt;/strong&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;em&gt;"Podríamos decir que el 90% es escultura y el 10% arquitectura" &lt;/em&gt;(opinión respecto al Museo Guggenheim).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Estas son, en resumen, las opiones y pensamientos de Tadao Ando que he creido más interesantes. Es evidente que existen muchas más en este y otros libros, que, posiblemente, en posteriores entradas me atreva a comentar. También he considerado más correcto no hacer ningún comentario personal a las frases del arquitecto, ya que creo que son muy claras y concisas. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Con este libro doy por resueltas algunas dudas sobre la utilización del hormigón armado en viviendas, tal y como expresé en la entrada anterior en este mismo blog referente al arquitecto japonés. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo para todos,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-8842870861183839717?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/8842870861183839717/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=8842870861183839717' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8842870861183839717'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/8842870861183839717'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/04/tadao-ando-ii.html' title='TADAO ANDO II'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/SBjftbXqFuI/AAAAAAAAAFU/6cwI2Kh51XU/s72-c/sketch-tadao-ando%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-1572859113603526207</id><published>2008-03-02T06:54:00.000-08:00</published><updated>2008-12-10T17:23:51.712-08:00</updated><title type='text'>LA MALDITA GRIPE</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R8rBksixFQI/AAAAAAAAAFM/eoCWvvjKvio/s1600-h/malotm0[1].png"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173159958164870402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R8rBksixFQI/AAAAAAAAAFM/eoCWvvjKvio/s400/malotm0%5B1%5D.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Han pasado ya un par de semanas, y habiendo recuperado totalmente mi presencia de ánimo, no queria dejar pasar la oportunidad de escribir unas líneas sobre la gripe de este año. La maldita gripe de este año. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Supongo que como muchos de vosotros, también yo he sido víctima del nefasto virus de la gripe. Hay que ver el mal caracter que puede llegar a tener un bicho de dimensiones microscópicas.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ahora, ya sano y a toro pasado, escuchando a Amy Winehouse, puedo recordar y explicar, con cierta claridad de ideas, la semana de postración en cama que he tenido que pasar, con fiebres altas, dolores musculares, tos y demás síntomas gripales.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Empecemos por la fiebre. Esa temperatura corporal inusual que te deja insensible, y que si consigues llegar a ciertos grados te produce delirios mentales, provocando todo tipo de dudas sobre tu presencia de espíritu, que cada vez cuesta más recuperar. Cinco días a 39º permite hacer volar tu imaginación, sin poder diferenciar muy bien el estado de sueño o de vigilia. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sigamos con la tos. Que decir de esa tos seca -que tampoco sabría distinguir de una presunta tos húmeda-. Cada vez que tosía tenía la impresión de ser el protagonista de los dibujos animados de Tom &amp;amp; Jerry; como cuando el felino es asustado por el roedor -sí, sí, por el roedor, claro vencedor en estas lides-, y se le salen de las órbitas los ojos, los piños saltan de la boca e incluso el cuerpo adopta formas variopintas, para, poco después y recuperado el ánimo, volver a su posición inicial. Pues bien, así me sentía cada vez que tenia que toser; los pulmones saltaban de su caja torácica, para después de rebotar en la pared, con un brusco movimiento, recuperar su sitio habitual. Descubrí, también, que debe haber mucho espacio sobrante en el cráneo, ya que os puedo asegurar que el cerebro, al toser nuevamente, se movia con total impunidad y libertad. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Otro caso curioso de esta gripe ha sido la pérdida de dos de mis cinco sentidos. El gusto y el olfato. Lo del gusto no fue la primera vez, pero lo del olfato sí. Hombre, no deja de ser extraño, no puedes oler perfumes-inconveniente-, pero tampoco puedes oler...-ventaja-.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El doctor me comentó que estuviera atento al color de las mucosidades. Así lo hice, y, realmente, tuve la tentación de crear una tabla cromática al estilo de Johannes Itten -ilustre profesor de la Bauhaus alemana-, puesto que, durante todo el proceso gripal, apareció una gama de colores que ahorraré en detalles.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Finalmente, y después de cinco días con fiebre, me recetaron un antibiótico, y tres días más tarde se solucionó todo de forma rápida. Ahora lo que me gustaría es que pillarais a ese bicho infame, y lo destruyerais con todas vuestras fuerzas, eso sí, sobre todo que no se os meta en ese cuerpecito serrano del que disfrutais, porque os dejará para el arrastre durante unos cuantos días.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Salud para todos, y un abrazo&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jordi Carner&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-1572859113603526207?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/1572859113603526207/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=1572859113603526207' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/1572859113603526207'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/1572859113603526207'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/03/la-maldita-gripe.html' title='LA MALDITA GRIPE'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R8rBksixFQI/AAAAAAAAAFM/eoCWvvjKvio/s72-c/malotm0%5B1%5D.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-5558125445811419208</id><published>2008-01-12T03:37:00.000-08:00</published><updated>2008-12-10T17:23:51.802-08:00</updated><title type='text'>CANCIONES Y SENSACIONES</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R4iwqgfe8-I/AAAAAAAAAFE/qwOIwhwq5os/s1600-h/okc.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154564017848513506" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R4iwqgfe8-I/AAAAAAAAAFE/qwOIwhwq5os/s400/okc.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Este año debo reconocer que los Reyes Magos de Oriente han sido generosos. No sólo conmigo, sino con toda la familia. Todos estamos encantados con los presentes reales, sobre todo los niños que lo viven con una mayor intensidad y alegría.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Cuando, a buena hora de la mañana, nos despertaron nuestros hijos, el dia 6 de enero, al encontrar todos los paquetes, empezamos a rasgar los envoltorios de los regalos que Sus Majestades, gentilmente, nos dejaron en la terraza. Los niños, por supuesto, con una asombrosa velocidad, comparable a la de un leopardo hambriento de la sabana africana en plena caza mayor -por cierto, esta comparación le gustará a&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt; mi hijo Pol, gran admirador de la fauna en general y de los felinos en particular-. Me llevé una extraordinaria sorpresa cuando abrí el mío. Un reproductor Ipod. Maravilla de la tecnología, y como toda tecnología complicado de manejo al principio -aunque, como en otras muchas ocasiones, también al final, al menos para mi capacidad interpretativa de la instrucciones adjuntas-. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En cuanto tuve un momento libre -os podeis imaginar el estado de orden en que queda una casa con niños el dia de Reyes-, empecé a reunir mis CD's para sincronizarlos con el nuevo aparato. Una vez conseguida la hazaña -no sin dificultad alguna-, me tumbé cómodamente en la "chaise long" y continué escuchándolos con fruición. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Una de las ventajas de estos micro elementos, es que con unas dimensiones tan reducidas cabe una indecente cantidad de canciones -y, encima, ordenadas de forma castrense-, lo que te permite rescatar del olvido piezas que llevabas años sin escuchar. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Pues bien, para recreación de mis oídos, recuperé un CD que me hizo especial ilusión.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Existen distintos tipos de canciones, y no me refiero a los estilos, sino a la tipología. Existe la música bailable, de discoteca, de relax, existe la música popular, y, aunque, en cierta medida, todas ellas pueden llegar a producirte esta sensación, &lt;strong&gt;existen canciones que permiten aflorar tus sentimientos más profundos. &lt;/strong&gt;Me estoy refiriendo a sentir emociones, recuerdos de tu vida que regresan sorpresivamente, imágenes que te gustaria visualizar realmente, espacios determinados en el tiempo, y levitaciones, casi reales.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es esa música que no te cansarias de escuchar. Estoy convencido que existen una gran cantidad de bandas musicales capaces de reporducir estas sensaciones&lt;strong&gt;,&lt;/strong&gt; y que cada uno tiene su preferida. En mi caso, ese CD es &lt;strong&gt;OK Computer&lt;/strong&gt; de &lt;strong&gt;Radiohead. &lt;/strong&gt;Este fabuloso y genial grupo inglés, liderado por Tom Yorke, ha conseguido, en mí, el efecto del que os he hablado. Aunque algunos críticos musicales prefieran el album anterior, &lt;strong&gt;Amnesiac&lt;/strong&gt;, para mí, en OK Computer no podria destacar una canción sobre las demás, sino que todas me parecen sublimes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;El ajetreo diario de nuestra vida cotidiana -familia, niños, clientes, trabajo cronometrado, etc...- no nos permite disfrutar, a menudo, de estos placeres. Placeres necesarios para nuestra salud física y mental, momento STOP imprescindible, y que deberíamos aprovechar al máximo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Espero que vosotros también podais experimentar estas sensaciones que nos da la música, que nos da un color, que nos da una fragancia, que nos da una imagen...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Terminada la sesión de MP3, y esperando la siguiente como agua de mayo, me despido hasta la próxima.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-5558125445811419208?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/5558125445811419208/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=5558125445811419208' title='5 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5558125445811419208'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5558125445811419208'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/01/canciones-y-sensaciones.html' title='CANCIONES Y SENSACIONES'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R4iwqgfe8-I/AAAAAAAAAFE/qwOIwhwq5os/s72-c/okc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-1793799864183017013</id><published>2008-01-02T12:28:00.000-08:00</published><updated>2008-12-10T17:23:51.950-08:00</updated><title type='text'>AMISTADES NAVIDEÑAS</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R3v3rQfe89I/AAAAAAAAAE8/YYyjecur7Sc/s1600-h/keith%2520haring%2520%2528amistad%2529%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150982921361748946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R3v3rQfe89I/AAAAAAAAAE8/YYyjecur7Sc/s400/keith%2520haring%2520%2528amistad%2529%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Estas fiestas navideñas son, por excelencia, las fechas de reencuentros, llamadas telefónicas y demás contactos, que durante el resto del año damos por perdidos. Amigos que se recuperan, o que, simplemente, conservamos con tan solo una comunicación anual. El caso es que, sea como fuere, mandé un SMS a un amigo de facultad, un buen amigo de facultad. Me pareció extraño, pero no obtuve una respuesta inmediata. Caida la noche, sonó el móvil. Era Gonzalo. Llevaba, casi dos años sin hablar con él -el año pasado no coseguimos hablar por estos mismos dias-. Es curioso, lo rápido que pasa el tiempo, y la cantidad de cosas que puedes hacer. Sabía que estaba en Madrid estudiando Arquitectura -el muy "traidor" se pasó a la superior-, al igual que Alfonso, otro colega de facultad. Durante una media hora larga de comunicación, fuimos recordando los viejos tiempos en Barcelona. Que si las clases, que si el "gitano" del profesor tal y el profesor cual, que si los colegas, que si los no tan colegas, que si las salidas nocturnas y cenas báquicas, y un sinfín más de anécdotas que, dificilmente, podremos olvidar. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Pasados ya una veintena de años, los comentarios actuales, ya van por otro camino. Que si cuantos niños tienes, que si se llaman fulanito o menganito, que si estás bien de salud -la pregunta típica a formular justo en la entrada de los 40-, que si que tal tu mujer y el resto de la familia, y así te actualizas de forma inmediata. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Normalmente sueles tener mayor contacto con los compañeros que desarrollan tu misma profesión en la misma zona o provincia, perdiendo comunicación con los que trabajan más alejados. Cierto es que algunos de los que estan cerca, a veces, son los que tendrian que estar más lejos, pero así es la vida.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Al final, siempre acabas quedando para hacer una visita, que en el 90% de los casos acaba por no producirse, llamando al año siguiente por telefono y repitiendo la misma operación del año anterior. Lo de la visita suele entrañar un cierto riesgo, ya que puedes ser víctima de bromas, por la repercusión sufrida en tu cuerpo por el paso de los años -aunque siempre nos queda nuestro interior, que es lo realmente bello-.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;La vida sigue, conoces nueva gente, te relacionas con nuevos amigos, trabajas con nuevos compañeros, pero siempre es agradable poder hablar o reencontrarte con antiguas amistades, aunque sea una vez al año.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-1793799864183017013?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/1793799864183017013/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=1793799864183017013' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/1793799864183017013'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/1793799864183017013'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2008/01/la-amistad.html' title='AMISTADES NAVIDEÑAS'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R3v3rQfe89I/AAAAAAAAAE8/YYyjecur7Sc/s72-c/keith%2520haring%2520%2528amistad%2529%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-7123654366782806467</id><published>2007-12-18T11:04:00.001-08:00</published><updated>2008-12-10T17:23:52.176-08:00</updated><title type='text'>DAYBREAK Y DALIS CAR</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2gZ0Qfe88I/AAAAAAAAAE0/hOlrFh1rLZ0/s1600-h/daybreak.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145390959841702850" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2gZ0Qfe88I/AAAAAAAAAE0/hOlrFh1rLZ0/s200/daybreak.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Siendo yo fan de los Bauhaus -grupo de música gótica de los años 80-, y una vez separados éstos como banda de música, formaron, varios componentes de ésta, otro grupo musical, al que nombraron DALIS CAR. Para ubicaros en el tiempo, esto ocurria a principios de la década de los noventa. Este nuevo grupo tan solo puso en el mercado discográfico un LP -de los de vinilo-, separándose posteriormente para formar otras bandas o grabar en solitario. Aunque el concepto musical del grupo original no tenia nada que ver con esta nueva propuesta, me gustó. Pero me gustó, también, su portada. Ésta venia ilustrada con un bucólico paisaje, obra del pintor e ilustrador norteamericano Maxfield Parrish. He ido visitando distintas páginas en la red y he podido observar las obras de Parrish. Simplemente, excelente. Aún siendo un ferviente admirador de la obra de Pollock, Rothko y demás pintores abstractos, reconozco que es necesario, de vez en cuando, ver un cuadro relajante y calmado, como Daybreak -así titulado por el autor-. Cuando aparece ante tí este lienzo, se crea una fuerza magnética, que en mi caso, me transporta a la infancia -época feliz y tranquila-, llena de luz, sombras difusas, aguas calmadas y descanso, casi, permanente. Podria calificarlo como el realismo llevado a la pintura, rozando la perfección como, creo que, la rozó Dalí en el cuadro "La última cena". Para concluir, si teneis ocasión, podeis escuchar el disco "The waking hour" de DALIS CAR, música chill-out, tranquila y relajante, como el propio cuadro, y seguramente, entonces, comprenderemos el porque de la ilustración de su portada.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo a todos&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-7123654366782806467?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/7123654366782806467/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=7123654366782806467' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7123654366782806467'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/7123654366782806467'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2007/12/daybreak-y-dalis-car.html' title='DAYBREAK Y DALIS CAR'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2gZ0Qfe88I/AAAAAAAAAE0/hOlrFh1rLZ0/s72-c/daybreak.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-2626736157880773432</id><published>2007-12-15T07:32:00.000-08:00</published><updated>2008-12-10T17:23:52.485-08:00</updated><title type='text'>MARCEL BREUER "Cottage"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2P6Zwfe86I/AAAAAAAAAEg/uIrnOWYIq2w/s1600-h/chamberlain+cottage.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5144230519807865762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2P6Zwfe86I/AAAAAAAAAEg/uIrnOWYIq2w/s200/chamberlain+cottage.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Quan vaig començar a interessar-me per l'arquitectura de principis del segle passat, vaig fer cap a la Bauhaus alemana. Llegint i rellegint vaig adonar-me que hi havia un arquitecte que em va fascinar d'entrada. Aquest era en &lt;strong&gt;Marcel Breuer&lt;/strong&gt;. Un senyor que comença dissenyant mobles i que acaba projectant el Whitney Museum d'art americà, no em digueu que no és mereix una atenció especial. És clar que tenint de companys de feina a personatges com Kandinsky, Klee, Gropius, Meyer o Mies Van Der Rohe, entre d'altres, així qualsevol !!&lt;br /&gt;Bé, pero, aquesta atenció li dedicaré en un altre article molt més complert.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Ara tan sols, us voldria mostrar unes quantes fotos de l'obra d'aquest arquitecte, i fer esment especial a les cases de camp i/o bosc americanes, altrament anomenades "cottage".&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2P4Sgfe83I/AAAAAAAAAEI/vGySwqcVb4A/s1600-h/plantagnlbreuerhouse.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Que disfruteu !&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Salutacions,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Jordi Carner&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5144228741691405186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2P4yQfe84I/AAAAAAAAAEQ/C0bFVjGY3_4/s200/330_03+croquis+breuer.jpg" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-2626736157880773432?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/2626736157880773432/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=2626736157880773432' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2626736157880773432'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/2626736157880773432'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2007/12/marcel-breuer-cottage.html' title='MARCEL BREUER &quot;Cottage&quot;'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2P6Zwfe86I/AAAAAAAAAEg/uIrnOWYIq2w/s72-c/chamberlain+cottage.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-3344199709740337312</id><published>2007-12-15T06:31:00.000-08:00</published><updated>2008-12-10T17:23:53.800-08:00</updated><title type='text'>FORMIGÓ VIST. TADAO ANDO</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2PmUwfe8pI/AAAAAAAAACY/IAEvfGXyhLM/s1600-h/Tadao_Ando-casa_Azuma.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5144208443675964050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2PmUwfe8pI/AAAAAAAAACY/IAEvfGXyhLM/s200/Tadao_Ando-casa_Azuma.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Darrerament he fullejat diferents tipus de llibres, revistes i demés documentació, de l'arquitecte japonés Tadao Ando, observant un element comú denominador en la seva obra: &lt;strong&gt;el formigó vist.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;He de reconeixer que aquest tipus d'arquitectura, m'atreu especialment, tant a nivell industrial com en edificacions residencials, tot i que, per les nostres contrades, és molt estrany trobar una vivenda construida, en la seva totalitat, amb formigó vist.&lt;br /&gt;L'exemple més clar d'aquesta forma de concebre un habitatge, és la casa, que Ando, va projectar i construir al seu barri natal, a la ciutat de Osaka. Vivenda simple fins a l'exageració, façana minimalista i freda, que es contraposa amb l'arquitectura típica de la zona i, més concretament, del barri.&lt;br /&gt;Això sí, des del meu punt de vista, molt ben resolta interiorment, amb un programa arquitectònic senzill, però eficient, i alhora, encara li sobra espai per poder definir un pati interior, de considerables dimensions, per poder donar llum a l'interior de l'habitatge.&lt;br /&gt;També podria servir d'exemple les dues cases que construí a Kobe, seguint el mateix criteri que la anomenada anteriorment. En aquest cas juga amb uns volums molt definits, que entren i surten d'un espai rectangular principal, i on aixecant la vista només observes vidre i formigó, des de l'exterior a l'interior.&lt;br /&gt;És per aixó, que a mí, se'm crea un dubte: per què utilitza el formigó vist de forma tan peculiar (veure encofrat) i no una estructura convencional de formigó armat? És tan sols una qüestió de disseny? o és tractaria d'un tema de càlcul estructural?&lt;br /&gt;Bé, espero que algú em pugui treure de dubtes, i si no continuaré investigant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salutacions,&lt;br /&gt;Jordi Carner&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-3344199709740337312?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/3344199709740337312/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=3344199709740337312' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3344199709740337312'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/3344199709740337312'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2007/12/formig-vist-tadao-ando.html' title='FORMIGÓ VIST. TADAO ANDO'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2PmUwfe8pI/AAAAAAAAACY/IAEvfGXyhLM/s72-c/Tadao_Ando-casa_Azuma.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-4833870878908561127</id><published>2007-12-15T02:51:00.000-08:00</published><updated>2008-12-10T17:23:54.033-08:00</updated><title type='text'>ANTONIN ARTAUD</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;"¿Quién soy?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt;¿De dónde vengo? &lt;/div&gt;&lt;p align="justify"&gt;Soy Antonin Artaud&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;y apenas yo lo diga&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;como sé decirlo&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;verán mi cuerpo actual&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;estallar&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;y recogerse&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;bajo diez mil aspectos notorios&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;un cuerpo nuevo&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;en el que ustedes no podrán &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;nunca jamás&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;olvidarme."&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2O0mgfe8oI/AAAAAAAAACQ/1Sl1TSiX1Rk/s1600-h/artaud.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5144153773037253250" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2O0mgfe8oI/AAAAAAAAACQ/1Sl1TSiX1Rk/s200/artaud.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;ANTONIN ARTAUD&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;La vida de Antonin Artaud pasó de ser una vida normal y cotidiana, a una vida llena de sufrimiento, pena, dolor y desencuentros. Sólo él, en su profundo interior, oscuro y gris, supo vivir como pocos seres humanos hubiésemos sabido hacerlo.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Debe ser extremadamente complicado, vivir con la enfermedad permanente, con severos tratamientos continuados, y pensar que el inacabable túnel de la vida, se alarga constantemente sin posibilidad de adivinar la luz en el otro extremo.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Aún con todo ello, y, seguramente, por todo ello, Antonin Artaud fue uno de los grandes poetas del siglo XX; dramaturgo, actor y etnólogo, escribió obras de teatro, participó en otras, pero destacó en su poesía intensa y llena de sentimiento, ya antes de su primera postración mental, a los 16 años y, posteriormente, entre ingresos en distintos sanatorios mentales.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;En su obra influyó notablemente, el viaje a México, que realizó en el año 1937, dónde vivió, unos meses, rodeado de indios Tarahumaros. Su posterior regreso a Francia, significó pasar la mayor parte del resto de su vida ingresado en varios manicomios.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Cuando un escritor-poeta avanzado, quizás, a su época, sobresale respecto al resto de los mortales, o, bien, es calificado de genio incomprendido, o, bien, se convierte en un loco abandonado a su suerte, sin ninguna consideración literaria. Por suerte, éste último no fue el caso, y como ya he dicho anteriormente, fue considerado un poeta relevante, disponiéndo, ahora, de todo su legado y obra literaria y poética.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;A mi modo de ver y entender la obra de Artaud, me gustaria destacar la forma de tratar el tema de la enfermedad, y no concretamente la que él sufría, sino la enfermedad en general -tema, por otra parte, interesante, a los que sufrimos o creemos sufrir de hipocondría-. En el poema "Los enfermos y los médicos", publicado en "Les Quatre Vents" Nº8 (1947), haria especial incapié en los primeros versos :&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;"La enfermedad es un estado,&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;la salud no es sino otro,&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;más desgraciado, quiero decir más cobarde &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;y más mezquino.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;No hay enfermo que no se haya agigantado,&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;no hay sano que un dia no haya caído en la traición,&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;por no haber querido estado enfermo, &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;como algunos médicos que yo soporté..."&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Antonin Artaud vive y escribe la crueldad de la vida, y la realidad de la misma. En fin, os invito a leer algunos de los poemas de Artaud, porque, seguro, que no os dejan indiferentes; podreis comprobar el sufrimiento al que estuvo sometido durante toda su vida, y, aún así, la lucidez de un genio, que un año antes de su muerte, citaba lo siguiente, en una conferencia en el Vieux Colombier, delante de 300 personas :&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;"Aún no hemos nacido.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Aún no estamos en el mundo.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Aún no hay mundo.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Aún las cosas no están hechas.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;La razón de ser aún no ha sido encontrada."&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Amigos, viendo como va el mundo, deberiamos darle la razón casi un siglo después.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Un saludo&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Jordi Carner&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-4833870878908561127?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/4833870878908561127/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=4833870878908561127' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/4833870878908561127'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/4833870878908561127'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2007/12/antonin-artaud.html' title='ANTONIN ARTAUD'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_fAoQ3GYEBj8/R2O0mgfe8oI/AAAAAAAAACQ/1Sl1TSiX1Rk/s72-c/artaud.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9068804079269052638.post-5949694668277741074</id><published>2007-11-10T03:06:00.000-08:00</published><updated>2008-01-02T13:39:10.639-08:00</updated><title type='text'>La primera vez</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Hará unas semanas, sentados en un restaurante de Lleida y con una execelente comida a degustar, unos amigos nos propusieron la edición de un blog. Visto su entusiasmo por la funcionalidad del mismo y la propaganda realizada durante todo el ágape, nos decidimos a aceptar el reto. Pues bien, ya está aquí. Cuando las cosas van solas todo es más fácil, pero cuando requieren una cierta colaboración por tu parte, todo se complica. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Nosotros, hasta ahora, nos hemos dedicado a trabajar en proyectos de edificación, industriales, y, complementariamente, Xavier -mi socio, y sobre todo amigo-, se sumerge por la España profunda suministrando y montando centrales hidroelectricas. Nuestro propósito, sigue siendo el mismo, pero con un trabajo suplementario, como el tener que redactar articulos periodicamente y actualizar el nuevo blog.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Como decia anteriormente, es un nuevo reto al que intentaremos dar una respuesta satisfactoria, sacar tiempo de donde no lo hay e inspiración de donde nunca la hubiéramos buscado. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Empezaremos a ojear archivos, desenterrar proyectos y realizar comentarios al respecto; mostraremos las nuevas obras del despacho para que nos ayudeis a mejorar nuestro trabajo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Solo me queda dar las gracias a estos amigos, culpables en todo momento de nuestro, ya, exceso de trabajo, Xavier, Manu y al ausente en estas últimas reuniones, Joan.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Un saludo a todos,&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Jordi Carner Tornero&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9068804079269052638-5949694668277741074?l=rocarassociats.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rocarassociats.blogspot.com/feeds/5949694668277741074/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9068804079269052638&amp;postID=5949694668277741074' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5949694668277741074'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9068804079269052638/posts/default/5949694668277741074'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rocarassociats.blogspot.com/2007/11/la-primera-vez.html' title='La primera vez'/><author><name>Jordi Carner-Rocar Associats</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00910249990624895822</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry></feed>
